Publicació 44
dimarts, 7 de maig del 2019
divendres, 29 de març del 2019
divendres, 8 de març del 2019
|
De nou un llibre d’història de Cervelló, escrit per Josep Llurba Rigol, amb pròleg d’Èric Gómez Aznar, basat amb la fundació del Club Esportiu Cervelló i especialment amb l’aportació esportiva i personal de Joan Torruella Urpina.
Si esteu interessats en adquirir-lo podeu participar en el mecenatge de l’editorial MECENIX, la iniciativa de la qual pretén que el lector adquireixi el llibre abans de ser editat enlloc de fer-ho després. La diferència es basa exclusivament en la confiança sobre l’autor, perquè el preu és el mateix.
Per donar-hi suport només necessiteu 20 segons i quatre passes.
1. Pulseu el botó blau on diu APORTACIONS A AQUEST LLIBRE
2. Poseu les dades que es demanen 3. Marqueu la Modalitat elegida i la Forma de pagament (i la casella d’avís legal) |
dimecres, 13 de febrer del 2019
Nou llibre de Josep Llurba
Un nou llibre d’història que contribueix al coneixement de Cervelló i la seva gent
Per donar-hi suport només necessiteu 20 segons i quatre passes.
Entreu a:
dimarts, 12 de febrer del 2019
|
|
 Benvonguts amics/benvingudes amigues
|
S i la fotografia més antiga que té el Club Deportiu Cervelló, en relació al futbol, és de l’any 1920, vol dir que l’any vinent (2020) l’esport futbolístics a Cervelló complirà cent anys.
|
|
Entreu al següent enllaç:
1. Pulsa el botó blau on diu APORTACIONS A AQUEST LLIBRE |
|
Us informem que la vostra adreça de correu electrònic la tenim inclosa en els nostres fitxers de MARGES I VINYES DEL NOSTRE PASSAT, amb l’interès general de difondre informació històrica tant de Cervelló com de Vallirana i d’altres poblacions del nostre entorn. Atenent a les disposicions vigents de la normativa europea sobre Protecció de Dades de Caràcter Personal, les vostres dades no seran comunicades a tercers. Si voleu deixar de rebre correus electrònics a aquesta adreça, podeu donar-vos de baixa a les següents adreces: |
dijous, 24 de gener del 2019
24 de gener l'entrada dels "nacionals" a Cervelló
Tal dia com avui, ara fa exactament 80 anys, els franquistes van entrar a Cervelló. Després de tres anys de guerra fratricida, amb un poble exhaust i atemorit, els triomfadors d’aquella barbàrie, entraven al poble arrasant tot el que els venia a tom.
Molts ciutadans del poble es van anar a amagar per les contrades del municipi, perquè tenien por a les represàlies i, per damunt de tot, sentien pànic pel que s’havia sentit dir del comportament de les tropes “mores”, que violaven i robaven els pocs queviures que hi havia a les cases. Algunes de les cases del poble van ser fortament saquejades; i si no trobaven res de valor els rebentaven les botes de vi o gerres d’oli.
He dit que molts ciutadans van fugir a amagar-se per tal d’evitar els militars curulls de venjança, però n’hi va haver que es van quedar al poble tot esperant aquells militarots que ells consideraven salvadors de la pàtria. Alguns ciutadans, passat un temps, van començar a adonar-se que aquella “pau de Franco” no era tanta pau sinó més aviat un caldo de venjança miserable i incomprensible. Però d’altres van seguir fidels a la causa “Nacional” aplicant i col·laborant aferrissadament amb la doctrina totalitària d’un règim que havia passat tot el país a sang i foc. Un règim que obligava, sota pena administrativa, a no poder escriure en català. Les actes de l’Ajuntament, així com tota la resta de papers de les entitats socials del poble, van haver d’adoptar la llengua castellana.
Per ordre del militar que comandava el destacament que va entrar al poble, amb la convivència dels que els esperaven amb els braços oberts, es va formar una Comissió Gestora (Ajuntament) i una milícia feixista que va ser l’encarregada (a l’estil de la Santa Inquisició) juntament amb els membres de la Falange de començar a depurar tot un seguit de persones de la població, que per algun motiu (tampoc en calien gaires), van ser considerades persones desafectes al règim de Franco i enviades a camps de concentració o en batallons disciplinaris de treballs forçats.
La primera acta franquista del dia 25 de gener diu:
“Acta de constitución del primer Ayuntamiento de la España Nacional celebrada el día 25 de Enero de 1939”.
… Siendo las dieciséis del día mencionado, se reúnen los señores indicados al margen, convocados y bajo la presidencia de D. Jaime Armengol Llopart, Alcalde provisional de este Ayuntamiento, designado por el Excmo. Sr. General Jefe de las Fuerzas Nacionales que victoriosamente ocuparon ayer este pueblo.”
Abierta la sesión, el Sr. Alcalde explica en forma sencilla y sucinta el modo como ha sido nombrados para el honroso cargo que inmerecidamente se les ha confiado y hace resultar que ha sido facultado para nombrar tres individuos que sean de reconocida moralidad para que junto con el dicente formen el primer Consejo Municipal de la España Nacional de Cervelló, habiendo para ello designado por considerarlos dignísimos a los aquí presentes: D. Ángel Bertran Llobet; José Mestres Casanellas y Martín Casas Pi, esperando dando su patriotismo y probada adhesión al Gobierno de S. E. el generalísimo Franco, aceptaran voluntariamente y con el entusiasmo que les caracteriza, el cargo de Concejal para el que con satisfacción les ha nombrado.”
A partir d’aquí la població (les poblacions) va ser ostatge d’un sistema militar-religiós on tot estava controlat sota les directius d’uns personatges autàrquics i autoritaris beneïts per la santa església catòlica.
Molts ciutadans del poble es van anar a amagar per les contrades del municipi, perquè tenien por a les represàlies i, per damunt de tot, sentien pànic pel que s’havia sentit dir del comportament de les tropes “mores”, que violaven i robaven els pocs queviures que hi havia a les cases. Algunes de les cases del poble van ser fortament saquejades; i si no trobaven res de valor els rebentaven les botes de vi o gerres d’oli.
He dit que molts ciutadans van fugir a amagar-se per tal d’evitar els militars curulls de venjança, però n’hi va haver que es van quedar al poble tot esperant aquells militarots que ells consideraven salvadors de la pàtria. Alguns ciutadans, passat un temps, van començar a adonar-se que aquella “pau de Franco” no era tanta pau sinó més aviat un caldo de venjança miserable i incomprensible. Però d’altres van seguir fidels a la causa “Nacional” aplicant i col·laborant aferrissadament amb la doctrina totalitària d’un règim que havia passat tot el país a sang i foc. Un règim que obligava, sota pena administrativa, a no poder escriure en català. Les actes de l’Ajuntament, així com tota la resta de papers de les entitats socials del poble, van haver d’adoptar la llengua castellana.
Per ordre del militar que comandava el destacament que va entrar al poble, amb la convivència dels que els esperaven amb els braços oberts, es va formar una Comissió Gestora (Ajuntament) i una milícia feixista que va ser l’encarregada (a l’estil de la Santa Inquisició) juntament amb els membres de la Falange de començar a depurar tot un seguit de persones de la població, que per algun motiu (tampoc en calien gaires), van ser considerades persones desafectes al règim de Franco i enviades a camps de concentració o en batallons disciplinaris de treballs forçats.
La primera acta franquista del dia 25 de gener diu:
“Acta de constitución del primer Ayuntamiento de la España Nacional celebrada el día 25 de Enero de 1939”.
… Siendo las dieciséis del día mencionado, se reúnen los señores indicados al margen, convocados y bajo la presidencia de D. Jaime Armengol Llopart, Alcalde provisional de este Ayuntamiento, designado por el Excmo. Sr. General Jefe de las Fuerzas Nacionales que victoriosamente ocuparon ayer este pueblo.”
Abierta la sesión, el Sr. Alcalde explica en forma sencilla y sucinta el modo como ha sido nombrados para el honroso cargo que inmerecidamente se les ha confiado y hace resultar que ha sido facultado para nombrar tres individuos que sean de reconocida moralidad para que junto con el dicente formen el primer Consejo Municipal de la España Nacional de Cervelló, habiendo para ello designado por considerarlos dignísimos a los aquí presentes: D. Ángel Bertran Llobet; José Mestres Casanellas y Martín Casas Pi, esperando dando su patriotismo y probada adhesión al Gobierno de S. E. el generalísimo Franco, aceptaran voluntariamente y con el entusiasmo que les caracteriza, el cargo de Concejal para el que con satisfacción les ha nombrado.”
A partir d’aquí la població (les poblacions) va ser ostatge d’un sistema militar-religiós on tot estava controlat sota les directius d’uns personatges autàrquics i autoritaris beneïts per la santa església catòlica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)