diumenge, 4 de novembre de 2018

Anècdota curiosa de la Font de Flàvia


ANÈCDOTA CURIOSA DE LA FONT DE FLÀVIA
Els qui tenim una certa edat i som nascuts al ventrell de la terra cervellonina, tenim uns certs records de diversos paratges de Cervelló. Per exemple la Font de Flàvia, tot i que no era una font molt freqüentada –sobretot si la comparem amb la Font de la Resclosa–, sí que sovint era el refugi de la mainada que hi anava a pair les seves malifetes i, per damunt de tot,  l’aigua que en sorgia com un fil d’or enlluernador, servia per assedegar el pagès que feinejava per aquelles contrades plenes de ceps, d’oliveres i camps d’ordi o blat.
Un mes de setembre, en plena collita del raïm i alhora d’anar esmorzar, a un dels veremadors se li va ocórrer fer-se uns bunyols de farina. Per fer-se els bunyols calia remullar-los amb aigua i, dissortadament, en aquells moments, en tot el tros, no hi havia ni un bri d’aigua. Però la benaurança va ser que la vinya estava ben a prop de la Font de Flàvia. Només calia baixar la torrentada, car la vinya estava damunt, a tocar de la font. Per tant només era qüestió d’enviar-hi un vailet perquè portés l’aigua amb el càntir.
L’home, amb to enèrgic i amb veu ferma i estrident com un militar de quarta generació,  ordenà al vailet, que tenia més a prop, perquè li anés a buscar aigua a la font, perquè ell la necessitava; no pas per veure, sinó per fer-se uns bunyols de farina. Llavors, doncs, davant de tanta ordenança, gairebé com si el qui ordenava fos un cavaller de la taula rodona, el nano hagué d’agafar el càntir i... cap a la Font de Flàvia   a buscar-li l’aigua per al veremador, no fos cas que per causa dels bunyols no es pogués acabar de collir els raïms de la vinya.
Però, és clar, que va passar? Que els infants no tenen coneixement de les ànsies dels grans i menys comprendre les cabòries d’un personatge estrafolari com una mala cosa. Així que les presses de l’home no eren les mateixes del nano i, el vailet, enlloc de fer-ne via, es va entretenir més del compte.
L’home, en veure que ni el nano ni  l’aigua no arribaven, es va començar a posar nerviós fins al punt que gairebé li agafa una basca. Tots els altres veremadors ja el calmaven perquè tingués paciència, que no es posés nerviós, vaja. Però no hi havia manera de calmar el seu caprici de fotre’s uns bunyols de farina. Per tant, com que el nano i el càntir no venien, què va fer el nostre home? Doncs va agafar la bota de vi, que d’això si que mai n’hi faltava, i va començar a fer-se els bunyols amb vi, enlloc de fer-se’ls amb aigua. Quan ja tenia els bunyols fets, aleshores va arribar el xavalet amb el càntir de la font, ple d’aigua, naturalment. En veure’l, va ser tanta  la irritació que va tenir, que tot d’una va agafar la paella i els bunyols i tot a fer punyetes pels entorns d’aquella terra aspre i pedregosa. Sort que el noiet encara estava allunyat d’ell perquè si no, segurament que aquella paella i els bunyols  li haguessin anat espetegar al damunt.
El xicot, mig esporuguit va fugir cames ajudeu-me, mentre l’home el cridava perquè li portés el càntir.   Com que el nano no se li acostava ni en fum de sabatots, va optar per anar ell mateix a la recerca del càntir.  Però, les dissorts mai arriben soles  i a l’hora de tornar a fer-se els bunyols de farina –ara sí, amb aigua de la Font de Flàvia–, es va adonar que no li quedava més farina. La irritació fou considerable, fins al punt que volia atonyinar el nano per haver arribat tard. Però el nano, “cames per què us vull” va arrencar a córrer i l’home, molt a pesar seu no el va poder aconseguir de cap manera. Aleshores es va dedicar a cercar els quatre bunyols de farina, fets amb vi, que ell mateix havia llençat per terra i tot espolsant-ne la brutícia se'ls va anar cruspint d’un en un, amb una cara de mil dimonis, però confortat amb el seus bunyols de farina i de vi. L’aigua, però de la Font de Flàvia, que el vailet havia portat amb un càntir, va servir, malgrat tot, per ajudar a refrescar la  boca i la gola d’aquells veremadors.
Josep Llurba Rigol, setembre 2018
Escrit publicat a la Revista de Segle Nou


dimarts, 6 de març de 2018

PERSONATGES DEL CERVELLÓ DEL SEGLE XIX

A finals del segle XIX l’economia cervellonina va tenir un creixement bastant important, fins al punt que molt sovint a Cervelló se l’anomenava “la petita Amèrica”.
El creixement econòmic va ser motivat, en bona part, per un seguit de personatges que al llarg del segle XIX van deixar petjada en la seva tasca laboral, social,  política o religiosa.
Per tant el llibre, que he escrit:

[PERSONATGES DEL CERVELLÓ DEL SEGLE XIX]

És un treball enfocat a  recordar les persones i fer memòria de la seva vida i, per què no? De la seva obra.
Per exemple un dels personatges que hi surt biografiat és un mossèn de Cervelló dels anys 1800-1835. Ens referim a Antoni Puigbert Romagosa. Quina relació hi ha entre aquest mossèn i la Guerra del francès (1808-1814) esdevinguda a Cervelló? I la pubilleta de can Pi, biografiada per Pitarra? Va existir mai aquesta pubilleta? I si va existir, de qui era filla i quan va néixer? Com neixen les indústries i els comerços de Cervelló i qui en són els artífex? I qui eren els de cal Xandri o els Pau-Poch o cal Capeta o cal Tomàs Forner, per citar alguns dels comerços més característics de la població?
Tots aquests interrogants els podreu desencallar en l’edició del llibre de Josep Llurba Rigol.

Personatges de Cervelló del segle XIX és un recull biogràfic de persones que en el seu dia van fer quelcom: positiu o negatius per al poble de Cervelló.
Per tant, i pensant que el llibre pot contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau dir-vos que les vostres aportacions i suports seran ben agraciades.
Per donar-hi suport només necessiteu 30 segons i tres passes.
Entreu a:
A la banda dreta cliqueu a APORTACIÓ i indiqueu l’aportació que hi voleu aportar.

dissabte, 24 de febrer de 2018

Nou llibre de Josep Llurba Rigol

​"PERSONATGES DE CERVELLÓ DEL SEGLE XIX"
UNA MENA DE DICCIONARI BIOGRÀFIC DE PERSONATGES CONEGUTS O NO TANT DE LA HISTÒRIA CERVELLONINA DEL SEGLE XIX
És un llibre basat en la xerrada col·loqui que vaig fer el passat dia 26 de gener de 2018 a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Cervelló. Atès que algunes persones em van suggerir  que fes un llibre sobre els continguts explicats, m’he decidit  fer-lo, tot aprofitant el sistema de mecenatges que ens ofereix  MECENIX.
Per tant, i pensant que el llibre pot   contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau dir-vos que les vostres aportacions i suports seran ben agraciades.
  
Per donar-hi suport només necessites 30 segons i tres passes.
Entra a: