Publicació 105

La segregació de La Palma de Cervelló La qüestió del castell termenal de Cervelló va portar que alguns pobles del Baix Llobregat depenguessin del castrum Cervilione i dels senyors feudals que tenien la potestat del territori. Per això Santa Coloma de Cervelló i fins i tot Sant Vicenç del Horts s’havia anomenat alguna vegada Sant Vicenç de Cervelló i més recentment La Palma de Cervelló. Sobre aquest darrer poble, o sigui La Palma, que va estar lligada eclesiàsticament (1867) i municipalment del municipi de Cervelló fins a la segregació definitiva de 1998, hem volgut fer una lleu noció d’història relacionada amb l’enrevessat procés segregacionista d’aquesta població envers la dependència municipal de Cervelló. L’any 1998, a conseqüència dels tràmits per obtenir la segregació del municipi, l’Ajuntament de Cervelló em va encarregar de fer una breu història de les relacions entre ambdós pobles, tot relacionat amb el procés de segregació: «LA PALMA, EL PROCÉS D’UNA SEGREGACIÓ (LA DE 1936 A 1947)». El present treball vol ser un compendi més espaiós d’aquells esdeveniments que van portar la independència de La Palma, la de 1936-1947 fins a l’any 1998 i perquè, sobretot, hi ha passatges d’aquesta darrera història que estan fonamentats des de l’òptica política de Cervelló, cosa per la qual ningú s’hi ha volgut posar per raons d’allò tan característic de no parlar del «políticament incorrecte». Enguany, el 28 de juliol, farà 27 anys que La Palma es va segregar de Cervelló, tot i que per alguns cervellonins va ser Cervelló que es va independitzar de La Palma. Però això ja són opinions subjectives, sovint més motivades per disposicions emocionals que no per raons pragmàtiques. El treball és bastant extens. Té 123 pàgines, la qual cosa seria més lògic fer-ne un llibre que no pas publicar-ho a «Marges i Vinyes», però la situació pecuniària amb els costos d’edició i la manca de suport de mecenatge fa inviable fer-ho públic mitjançant una edició impresa. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 104

EL RAÏM I EL VI DE CERVELLÓ (SEGLES IX-X - XVIII) No diem pas res de nou si apuntem que antigament les nostres terres estaven curulles de vinya. Ho confirmen les petjades que encara avui es poden observar guaitant els marges i les barraques de pedra seca escampades arreu del municipi. Però, tanmateix, abans del segle XVIII l’elaboració de vi no era una prioritat. És a partir de l’any 1778, amb l’alliberació del comerç amb Amèrica i, sobretot, arran de la fil·loxera (a mitjan segle XIX), que les nostres contrades, i la gent que es dedicava a la pagesia, van veure una oportunitat de negoci per la necessitat que hi havia de produir vi. Amb aquest treball que us presentem volem donar una lleu pinzellada dels motius pels quals avui encara podem trobar restes de vinyes situades en llocs de difícil accés i amb la necessitat d’aleshores per rompre terres per conrear-hi ceps. L’escassetat de raïm europeu per la malura de la fil·loxera va fer possible la conveniència d’explotació vinícola. Avui, la pineda i malesa que envolten els nostres paratges gairebé fa impossible reconèixer que aquell lloc havia estat una catifa de ceps i un lloc on el pagès es guanyava la vida treballant la terra rogenca i encrostada. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 103

QUAN LA POLÍTICA S’ESDEVÉ L’ART DELS TRIPIJOCS Aquest treball defuig una mica del que fins ara ens havíem habituat a fer. És a dir, hem deixat de parlar de la història passada per centrar-nos en la història present. I ho hem concentrat en un fet real que va succeir en les eleccions municipals de Cervelló celebrades el mes de maig de l’any 2007. Tot i que encara que només hagin passat 18 anys, també ho podem considerar que és història. Història local i política de kilòmetre zero, per dir-ho d’alguna manera. Tanmateix, sentim un xic de basarda perquè el tema és prou recent per a ferir algunes sensibilitats molt propenses a sentir-se ofeses. Però els entrellats polítics, els cops de colze per aconseguir poder i l’embolica que fa fort, són qüestions que ens afecten com a ciutadans que hem de patir les jugades mestres dels anomenats polítics que juguen amb els nostres diners i amb la bona voluntat del poble, que veu els partits polítics com a pures jerarquies al servei dels poderosos. Hem dit que el treball està basat en un fet real succeït a Cervelló, però això és una petita mostra del que passa cada vegada que hi ha eleccions arreu del país. A tot el nostre sistema electoral, més o menys, passa el que expliquem en aquest fet real i valgui la redundància. Esperem que la present crònica cervellonina no ens castigui a cremar eternament a l’infern de l’ostracisme. Però en fi... La història no és altra cosa que la narració i exposició dels esdeveniments passats i presents, siguin públics o privats. Amén! * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 102

EL PI VER DE LA RESCLOSA (CERVELLÓ) El pi ver de la Resclosa bé el podríem catalogar com un dels arbres monumentals de les nostres contrades. Potser no és pas dels arbres més importants de tot Catalunya, però almenys, pel que fa a Cervelló, sí que hom entén que aquest pi pinyoner és d’unes mides excepcionals i d’una espectacularitat increïble. Ja sigui per tenir el tronc d’un diàmetre considerable, o bé pels seus llargs anys de vida i per l’alçada espectacular que té, és l’arbre més característic del territori de Cervelló. És un exemplar únic que tal vegada caldria catalogar com a arbre monumental i, sobretot, prendre mesures de protecció perquè aquest pi pinyoner, esmentat pels autòctons de la població, com a PI VER, continuï sent el símbol majestuós enclavat al camí que mena cap a la Resclosa, la font que un dia va ser una mena de centre cultural per a les persones que s’hi atansaven a buscar l’aigua fresca que rajava a doll. Donat que fins al dia d’avui no coneixem si l’arbre té una història escrita, hem volgut expressar la nostra admiració per aquest monument de la natura que fins ara s’ha conservat per a gaudi i desig de tots els ciutadans que vulguin contemplar la seva bellesa natural. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 101

EL CEMENTIRI DE VALLIRANA, LA HISTÒRIA DEL SILENCI El nostre bon amic, Francesc Ollé Dorca, ens ha tramès el present treball sobre la història del cementiri de Vallirana. La recerca o indagació que en fa en Francesc és una descripció general de les vicissituds que va tenir el cementiri al llarg de la història. * * * * VEURE-HO EN PDF

 

 Publicació 100

La mineria de Cervelló A Cervelló sempre hem parlat de la indústria vidriera, dels picapedrers, de les fàbriques de paper, la de filats d’en Gispert i la de sedes d’en Batllevell, però hi ha hagut una altra indústria que fins al dia d’avui no havíem estat capaços de relacionar-la en una altra activitat humana que, possiblement, també devia ser important per a la població. Ens estem referint a l’extracció de minerals: plom, granit, carbó, Pissarres i colorants carbonoses, etcètera. El present treball, doncs, l’hem volgut dedicar a la concessió minera que es va desenvolupar a principi del segle XX a Cervelló, segons la documentació trobada a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No sabem si l’obertura o recerca de minerals van servir per a la millora social i econòmica de la població, però almenys sabem que gairebé hi hagué una vintena de concessions (o de temptatives) per obrir mines per cercar minerals per les nostres contrades, sobretot a la riera de Cervelló. Ens hauria agradat explicar l’impacte laboral, social i empresarial que va tenir la indústria minera, però ens manca documentació i només hem anotat les inscripcions atorgades per una diversitat de personatges que van intentar obrir-se camí en aquesta indústria. Diem que hem anotat les inscripcions, però, alhora, intentem comentar les diverses dificultats i diversos tràmits governatius, així com les impugnacions en contra, que també van esdevenir-se. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 99

La Festa Major de Vallirana de l’any 1916 La festa major de cada poble hom la considerava la festivitat més important de la localitat. Avui, malgrat les disponibilitats festives que sorgeixen a cada cantonada, encara es continua celebrant la Festa Major i encara es considera la festa més important del poble, barri o de la ciutat. En el present treball, ens hem volgut endinsar en la Festa Major de Vallirana de l’any 1916. És una diada festiva de fa 108 anys, per tant, és tota una llunyania de com aleshores s’interpretava la festivitat del Sant Patró del poble. D’acord amb la documentació que hem pogut consultar, hem comentat alguns esdeveniments de la manera que es configurava de Festa Major d’aquella època. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 98

LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS ECLESIÀSTICS CERVELLÓ, SEGLES XIX-XX La desamortització és un acte jurídic pel qual els béns de règim de mà morta tornen a la condició de lliure disposició. I quan hom parla de mà morta es refereix als béns eclesiàstics que eren totalment improductius i no aportaven cap mena de benefici per a l’Estat ni per a la corporació comunal. Com que a Cervelló també hi havia unes determinades peces de terres que pertanyien a l’Església, la Llei d’expropiació forçosa també va afectar a la parròquia. Per tant, hem volgut explicar, dintre de les nostres limitacions documentals, el procés de les desamortitzacions o expropiacions que l’Estat va emprendre a partir de la Llei de 1855-1856. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 97

MANUEL GISPERT PUJALS, L’INDUSTRIAL QUE VA PORTAR FEINA PER A LES DONES Us presentem una lleu cronologia biogràfica d’un dels personatges barcelonins que, sense cap mena de dubte, dins del segle XIX-XX, va tenir una certa influència empresarial a dintre la població de Cervelló. Ens estem referint a Manuel Gispert Pujals. Un enginyer industrial que va portar la fàbriqueta de filats i cotó a la població cervellonina (1875-1876). Tot i que en el seu temps va ser una persona emprenedora, que gràcies a la seva emprenedoria va portar feina per a les dones del poble i va influenciar decididament per millorar les comunicacions del poble d’aleshores, va ser una persona que, avui, gairebé ningú del poble la coneix i ha passat molt desapercebuda en els ambients oficials de la població. Ni un bri de gratitud –i ja no parlem d’estima–, ni una trista recordança d’un personatge que en la seva vida va aportar factors econòmics que millorarien l’economia de la població i ajudarien al sosteniment de moltes famílies. En Manuel Gispert, no era un sant, i sovint hi ha episodies d’ell que ratllen la caricatura d’un element de la rància classe social barcelonina. Però, tanmateix, va deixar empremta industrial i va aportar molta més riquesa al poble que altres personatges que no li han arribat mai ni a la sola de sabata, però que avui venerem i idolatrem fins a la sacietat. * * * * VEURE-HO EN PDF