Publicació 103

QUAN LA POLÍTICA S’ESDEVÉ L’ART DELS TRIPIJOCS Aquest treball defuig una mica del que fins ara ens havíem habituat a fer. És a dir, hem deixat de parlar de la història passada per centrar-nos en la història present. I ho hem concentrat en un fet real que va succeir en les eleccions municipals de Cervelló celebrades el mes de maig de l’any 2007. Tot i que encara que només hagin passat 18 anys, també ho podem considerar que és història. Història local i política de kilòmetre zero, per dir-ho d’alguna manera. Tanmateix, sentim un xic de basarda perquè el tema és prou recent per a ferir algunes sensibilitats molt propenses a sentir-se ofeses. Però els entrellats polítics, els cops de colze per aconseguir poder i l’embolica que fa fort, són qüestions que ens afecten com a ciutadans que hem de patir les jugades mestres dels anomenats polítics que juguen amb els nostres diners i amb la bona voluntat del poble, que veu els partits polítics com a pures jerarquies al servei dels poderosos. Hem dit que el treball està basat en un fet real succeït a Cervelló, però això és una petita mostra del que passa cada vegada que hi ha eleccions arreu del país. A tot el nostre sistema electoral, més o menys, passa el que expliquem en aquest fet real i valgui la redundància. Esperem que la present crònica cervellonina no ens castigui a cremar eternament a l’infern de l’ostracisme. Però en fi... La història no és altra cosa que la narració i exposició dels esdeveniments passats i presents, siguin públics o privats. Amén! * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 102

EL PI VER DE LA RESCLOSA (CERVELLÓ) El pi ver de la Resclosa bé el podríem catalogar com un dels arbres monumentals de les nostres contrades. Potser no és pas dels arbres més importants de tot Catalunya, però almenys, pel que fa a Cervelló, sí que hom entén que aquest pi pinyoner és d’unes mides excepcionals i d’una espectacularitat increïble. Ja sigui per tenir el tronc d’un diàmetre considerable, o bé pels seus llargs anys de vida i per l’alçada espectacular que té, és l’arbre més característic del territori de Cervelló. És un exemplar únic que tal vegada caldria catalogar com a arbre monumental i, sobretot, prendre mesures de protecció perquè aquest pi pinyoner, esmentat pels autòctons de la població, com a PI VER, continuï sent el símbol majestuós enclavat al camí que mena cap a la Resclosa, la font que un dia va ser una mena de centre cultural per a les persones que s’hi atansaven a buscar l’aigua fresca que rajava a doll. Donat que fins al dia d’avui no coneixem si l’arbre té una història escrita, hem volgut expressar la nostra admiració per aquest monument de la natura que fins ara s’ha conservat per a gaudi i desig de tots els ciutadans que vulguin contemplar la seva bellesa natural. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 101

EL CEMENTIRI DE VALLIRANA, LA HISTÒRIA DEL SILENCI El nostre bon amic, Francesc Ollé Dorca, ens ha tramès el present treball sobre la història del cementiri de Vallirana. La recerca o indagació que en fa en Francesc és una descripció general de les vicissituds que va tenir el cementiri al llarg de la història. * * * * VEURE-HO EN PDF

 

 Publicació 100

La mineria de Cervelló A Cervelló sempre hem parlat de la indústria vidriera, dels picapedrers, de les fàbriques de paper, la de filats d’en Gispert i la de sedes d’en Batllevell, però hi ha hagut una altra indústria que fins al dia d’avui no havíem estat capaços de relacionar-la en una altra activitat humana que, possiblement, també devia ser important per a la població. Ens estem referint a l’extracció de minerals: plom, granit, carbó, Pissarres i colorants carbonoses, etcètera. El present treball, doncs, l’hem volgut dedicar a la concessió minera que es va desenvolupar a principi del segle XX a Cervelló, segons la documentació trobada a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No sabem si l’obertura o recerca de minerals van servir per a la millora social i econòmica de la població, però almenys sabem que gairebé hi hagué una vintena de concessions (o de temptatives) per obrir mines per cercar minerals per les nostres contrades, sobretot a la riera de Cervelló. Ens hauria agradat explicar l’impacte laboral, social i empresarial que va tenir la indústria minera, però ens manca documentació i només hem anotat les inscripcions atorgades per una diversitat de personatges que van intentar obrir-se camí en aquesta indústria. Diem que hem anotat les inscripcions, però, alhora, intentem comentar les diverses dificultats i diversos tràmits governatius, així com les impugnacions en contra, que també van esdevenir-se. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 99

La Festa Major de Vallirana de l’any 1916 La festa major de cada poble hom la considerava la festivitat més important de la localitat. Avui, malgrat les disponibilitats festives que sorgeixen a cada cantonada, encara es continua celebrant la Festa Major i encara es considera la festa més important del poble, barri o de la ciutat. En el present treball, ens hem volgut endinsar en la Festa Major de Vallirana de l’any 1916. És una diada festiva de fa 108 anys, per tant, és tota una llunyania de com aleshores s’interpretava la festivitat del Sant Patró del poble. D’acord amb la documentació que hem pogut consultar, hem comentat alguns esdeveniments de la manera que es configurava de Festa Major d’aquella època. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 98

LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS ECLESIÀSTICS CERVELLÓ, SEGLES XIX-XX La desamortització és un acte jurídic pel qual els béns de règim de mà morta tornen a la condició de lliure disposició. I quan hom parla de mà morta es refereix als béns eclesiàstics que eren totalment improductius i no aportaven cap mena de benefici per a l’Estat ni per a la corporació comunal. Com que a Cervelló també hi havia unes determinades peces de terres que pertanyien a l’Església, la Llei d’expropiació forçosa també va afectar a la parròquia. Per tant, hem volgut explicar, dintre de les nostres limitacions documentals, el procés de les desamortitzacions o expropiacions que l’Estat va emprendre a partir de la Llei de 1855-1856. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 97

MANUEL GISPERT PUJALS, L’INDUSTRIAL QUE VA PORTAR FEINA PER A LES DONES Us presentem una lleu cronologia biogràfica d’un dels personatges barcelonins que, sense cap mena de dubte, dins del segle XIX-XX, va tenir una certa influència empresarial a dintre la població de Cervelló. Ens estem referint a Manuel Gispert Pujals. Un enginyer industrial que va portar la fàbriqueta de filats i cotó a la població cervellonina (1875-1876). Tot i que en el seu temps va ser una persona emprenedora, que gràcies a la seva emprenedoria va portar feina per a les dones del poble i va influenciar decididament per millorar les comunicacions del poble d’aleshores, va ser una persona que, avui, gairebé ningú del poble la coneix i ha passat molt desapercebuda en els ambients oficials de la població. Ni un bri de gratitud –i ja no parlem d’estima–, ni una trista recordança d’un personatge que en la seva vida va aportar factors econòmics que millorarien l’economia de la població i ajudarien al sosteniment de moltes famílies. En Manuel Gispert, no era un sant, i sovint hi ha episodies d’ell que ratllen la caricatura d’un element de la rància classe social barcelonina. Però, tanmateix, va deixar empremta industrial i va aportar molta més riquesa al poble que altres personatges que no li han arribat mai ni a la sola de sabata, però que avui venerem i idolatrem fins a la sacietat. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 96

ELS NOSTRES LECTORS OPINEN En aquest número us presentem dues petites aportacions de Llàtzer Pau Tugas i de Manel Capellades, relacionades amb el darrer treball sobre la riera de Cervelló. Tant en Llàtzer com en Manel (més conegut pels infants de la seva edat com “el Manalet”,) són dos amics incombustible de la infància. Són dues persones que segueixen les nostres publicacions i sovint ens esmenen alguns detalls. Per tant, avui hem volgut fer públic ambdós comentaris que ens han adreçat sobre el treball número 95 que vam confeccionar el dia 1 d’agost d’enguany. Les seves aportacions no són excessivament llargues, però ajuden a complementar les anècdotes viscudes a la riera de Cervelló. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 95

LA RIERA DE CERVELLÓ, L’ENYOR D’UN INDRET DE VIDA Aquest mes d’agost presentem un escrit sobre la riera de Cervelló. Un lloc oblidat, però que té unes arrels ancestrals profundes per a la població que va poder gaudir d’un lloc ple de fauna i de racons encisadors. Tot i que avui la biodiversitat o diversitat biològica en totes les seves formes de vida: peixos, anguiles, polles d’aigua, serps d’aigua, granotes, etcètera, ha desaparegut, hom encara recorda la vida social d’aquelles lleres d’aigua que portaven un cabal considerable per a l’agricultura, per fer anar la indústria paperera i tèxtil durant molts anys. Un cabal d’aigua, que entremig dels còdols i roques enclotades, lliscava riera avall cap al Llobregat. L’enyorança d’aquell indret ens ha fet decidir a explicar algunes vivències relacionades amb la riera de Cervelló. De segur que les persones de la meva edat que van poder veure aquell indret deuen recordar les seves pròpies vivències. Per tant, si en teniu alguna i ens la feu arribar no tindrem cap inconvenient en publicar-les a Marges i vinyes. * * * * VEURE-HO EN PDF