Publicació 67

Amillarament (1855-1862) de Cervelló, La Palma, St. Ponç i Vallirana El present treball és una petita compilació de l’estructura econòmica de les poblacions de Cervelló i Vallirana anotades a conseqüència de les reformes tributàries que van començar a partir de 1855. El segle XIX l’impost tributari municipal s’anomenava amillorament, un mot equivalent a l’expressió castellana d’Amillaramiento (o Padrones de riqueza) que servia per elaborar un estudi sobre la riquesa rústica i urbana de tots els contribuents que tenien propietats a dins del municipi. El present treball no és una producció literària, sinó més aviat és una transcripció dels documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que, com hem dit, estaven relacionats amb la riquesa pecuniària, rústica, urbana i ramadera dels municipis de Cervelló i Vallirana. De fet, aquesta publicació està basada principalment de cara els estudiosos que estiguin interessats per saber com estava l’economia dels nostres municipis. * * * * VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 66

Biografia de l'Emili Serra Mach La biografia que us presenten en aquest darrer treball és la de l’Emili Serra Mach. Un ciutadà nat a Barcelona, però que, entre els anys 1917 a 1939, va estar molt relacionat en la vida política, social i cultural del poble de Cervelló. L’Emili Serra era l’avi de l’amic Josep Serra Domènech, dissortadament, traspassat aquest mes d’octubre de 2022. Per tant, atesa l’amistat que ens unia amb en Josep, he volgut dedicar aquesta biografia, del seu avi, a la seva memòria. Molta de la documentació en la qual m’he basat per fer la biografia de l’Emili, me la va passar en Josep Serra. Amb l’adversitat de la seva mort, en Josep ja no podrà llegir la biografia del seu avi, però em consta que ell hauria aprovat aquest treball, atès el seu interès per les coses de Cervelló i, sobretot, pel seu entusiasme en donar-nos, sempre, l’impuls necessari per a la investigació. Així, doncs, tot expressant el nostre condol a la seva família, us invitem que llegiu aquesta biografia d’una persona que va deixar empremta en una època convulsa i prerevolucionària. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 65

Biografia de Manuel Rovira Burgada Aquest nou treball que avui us presentem, està relacionat amb la biografia de Manuel Maria Rovira Burgada, més conegut a Cervelló com a: “El Manolo”. La vida d’aquesta persona, vinculada a Cervelló per qüestions familiars, és la història d’uns fets i d’unes situacions rocambolesques promogudes per un personatge que no va deixar ningú indiferent. No estem parlant d’una persona que tingués influències polítiques, però sí que va tenir un cert protagonisme en afers polítics i socials; sobretot en qüestions judicials. Atesa la seva llicenciatura d’advocat, el va portar a demandar a diverses persones de Cervelló. Contra els pagesos o vidriers, contra els vaguistes de Correus o contra el republicans, els franquistes, els falangistes, contra els parcers i tot allò que es bellugava i que estava relacionat amb les propietats de la seva esposa, la Maria Pi Joan, que havia heretat de la seva mare tot el que després es digué les propietats "del Manolo". El Manolo Rovira, doncs, va ser tot un personatge d’una certa megalomania, les decisions del qual van portar a més d’un ciutadà davant d’un jutge. Fins i tot l’Ajuntament de Cervelló sentia basarda cada vegada que calia tractar alguna cosa de la seva propietat. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 64

Breus relats de CERVELLÓ del segle XX En el darrer treball que vàrem fer públic a la publicació 63 sobre els 21 relats de la població de Vallirana del segle XX (maig de 2022), vam intentar fer un compendi d’alguns esdeveniments que van succeir en aquella població al llarg del segle XX. En el present treball, que avui us presentem, hem volgut seguir els mateixos continguts cronològics, però aquesta vegada situats a la població de Cervelló. Donat que els nostres coneixements estan més vinculats a Cervelló que a Vallirana, ens hem esplaiat un xic més. Mentre que a Vallirana vam transcriure 21 relats, a Cervelló n’hem escollit 65. Tal com vam fer en la publicació de Vallirana, hem fet el mateix en aquesta publicació de Cervelló, o sigui: elaborar una sinopsi, un compendi o un simple extracte d’uns episodis sociopolítics, culturals, recreatius, religiosos i esportius que van passar a Cervelló i que en certa manera van propiciar el punt de mira dels periodistes que van cobrir aquella informació. En conseqüència, la cronologia històrica, majoritàriament, l’hem basat en les informacions que donaven els diaris. Així és que per completar aquests relats, hem anat seguint l’hemeroteca de la premsa escrita que, de tant en tant, consideraven que allò que passava a Cervelló era notícia i bé mereixia un tractament periodístic, que servia per explicar i fer conèixer, als seus lectors, les situacions locals que succeïen a la població; fos de Cervelló, de Vallirana o d’altres indrets. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 63

Breus relats de la Vallirana del segle XX El treball que us presentem avui està basat en 21 relats ocorreguts a la Vallirana del segle XX. Són la relació d’uns esdeveniments, d’uns fets o d’uns episodis que van succeir a la població durant la centúria del segle XX. Són, doncs, incidències de la vida quotidiana dels valliranencs, que en el seu dia van tenir una certa ressonància periodística. Per tant, ens hem dedicat a resseguir les hemeroteques d’alguns diaris per tal de trobar quelcom transcendental que, no solament va interessar al món periodístic, sinó que fins i tot va trasbalsar la vida dels valliranencs i valliranenques, és clar. En conseqüència, la diversitat de relats que us presentem en aquest treball (que no són pas tots, ni de bon tros!), és la selecció que hem considerat més escaient per posar-la al coneixement de qui li pugui interessar. Tots els pobles al llarg d’una centúria tenen successos, esdeveniments o anècdotes per recordar, explicar o comentar. Així, és que ens ha plagut poder narrar, destriar o garbellar certes cròniques d’històries valliranenques del segle XX. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 62

Deogracias Ballesteros Pérez Ildefonsa Pilar Espias Hernández Durant el període de la Segona República espanyola (1931-1939) i dins d’ella, amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939), a Cervelló diversos personatges van sobresortir per la seva implicació en molts dels esdeveniments que van succeir en aquells moments. Episodis transcendentals que canviarien la vida quotidiana de moltes persones. I com que en tots els fets de la vida pacífica o revoltosa sempre hi ha personatges que sobresurten i que sovint en moments conflictius porten les regnes de la conjuntura sociopolítica, avui hem volgut parlar de dos personatges que, tot i no ser ciutadans nascuts a Cervelló, van ser prou influents en la conjuntura política que es va crear quan es va proclamar la Segona República Espanyola i, sobretot, quan va esclatar la Guerra i es van muntar els Comitès Revolucionaris. És evident que podríem parlar d’altres persones que també van ser molt partícips en els esdeveniments, però ens hem decantat pel matrimoni format per Deogracias Ballesteros Pérez i Ildefonsa Pilar Espias Hernández.  Ell un ciutadà que va fer de mecànic i escrivent a la fàbrica de sedes d’en Joan Batllevell i ella era mestra de pàrvuls de l’escola pública de Cervelló i va ser la primera dona de la història municipal cervellonina en ostentar un càrrec de regidora a Ajuntament de Cervelló.

* * * *

VEURE-HO EN PDF

PUBLICACIÓ 61

Francesc Font Sidós Un cervelloní embarcat cap a l'illa de Cuba. Aquest treball que us presentem avui està relacionat amb un ciutadà de Cervelló que va néixer l’any 1784, i donat que la seva mare procedia de Sitges, els seus pares, cap a final del segle XVIII o a principis del segle XIX, van decidir traslladar-se a viure a la vila singular de la mar mediterrània. El ciutadà nascut a Cervelló era en Francesc Font Sidós, procedent dels qui donarien nom als Font de can Castany, una masia característica de Cervelló. La importància d’aquest ciutadà cervelloní és que tot i residint a la vila de Sitges, l’any 1803 s’embarcà cap a Cuba, l’illa caribenya on molts catalans esdevingueren els “indians” o també dits “els americans” el retorn dels quals, cap als seus pobles d’origen, serviria, en part, per construir una Catalunya més moderna. Dissortadament, d’aquest cervelloní, no hem sabut trobar més relació de la seva vida ubicada a Cuba. Només sabem que a finals del mes de febrer o el mes de març de 1803, a petició d’un amic del seu pare, que tenia un comerç a l’illa, es va fer càrrec dels negocis d’aquest “indiano” que, possiblement carregat de diners, volia tornar cap a Sitges i deixar el negoci a un ciutadà de confiança perquè actués amb nom seu. * * * * VEURE-HO EN PDF

 

Veure-ho en PDF

Bon dia i bona hora, benvolguts amics i benvolgudes amigues

Avui no us trametem un treball d'història, tot i que ve relacionat en esdeveniments històrics.

Aquest hivern la revista SAULÓ (Núm. 31), que edita Segle Nou (entitat de protecció del patrimoni cultural del nostre municipi de Cervelló), ha confeccionat un Editorial descaradament contra una altra entitat Cervellonina, Grup de Recerca de Cervelló, per haver celebrat el quarantè aniversari de la seva fundació.

Com que personalment m'ha semblat de molt mal gust i impròpia d'una entitat de caràcter cultural, i com que el que s'hi diu m'afecta directament, he pensat fer uns aclariments donat que, en certa manera, m'acusen de ser un tergiversador de la història.

En ser soci del Grup de Recerca de Cervelló i en ser-ne uns dels principals creadors, l'any 1979, m'he vist amb la necessitat d’intentar posar les coses al seu lloc i desmuntar les afirmacions que el dit Editorial publica impunement en contra, segons ells (o elles) de no tenir rigor en els fets històrics.

En conseqüència, el present escrit és una rèplica a l'Editorial de la revista esmentada i en contra del que diu l'Editorial que no vol encetar cap polèmica, jo em presto a encetar la polèmica que faci falta. Però, no amb xerrameques literàries, sinó aportant-hi documentació que avalin els fets.