LA RIERA DE CERVELLÓ, L’ENYOR D’UN INDRET DE VIDA
Aquest mes d’agost presentem un escrit sobre la riera de Cervelló. Un lloc oblidat, però que té unes arrels ancestrals profundes per a la població que va poder gaudir d’un lloc ple de fauna i de racons encisadors.
Tot i que avui la biodiversitat o diversitat biològica en totes les seves formes de vida: peixos, anguiles, polles d’aigua, serps d’aigua, granotes, etcètera, ha desaparegut, hom encara recorda la vida social d’aquelles lleres d’aigua que portaven un cabal considerable per a l’agricultura, per fer anar la indústria paperera i tèxtil durant molts anys. Un cabal d’aigua, que entremig dels còdols i roques enclotades, lliscava riera avall cap al Llobregat.
L’enyorança d’aquell indret ens ha fet decidir a explicar algunes vivències relacionades amb la riera de Cervelló.
De segur que les persones de la meva edat que van poder veure aquell indret deuen recordar les seves pròpies vivències. Per tant, si en teniu alguna i ens la feu arribar no tindrem cap inconvenient en publicar-les a Marges i vinyes.
* * * *
VEURE-HO EN PDF 
|
2 comentaris:
Ei Josep, bona feina com sempre, però o m'ha passat per alt O no he vist els safaretjos que hi havien entre les Roquetes i l'escorxador, pot ser ?
Sí, efectivament. Al costat de l'escorxador hi havia una gran bassa en la qual hi havia uns safaretjos. No els recordava. Aquella bassa va pertànyer a cal Bordas i va ser una mica conflictiva pel fet que gastava molta aigua i això va provocar algun aldarull entre regants i el gendre del Bordes.
Publica un comentari a l'entrada