Publicació 100

La mineria de Cervelló A Cervelló sempre hem parlat de la indústria vidriera, dels picapedrers, de les fàbriques de paper, la de filats d’en Gispert i la de sedes d’en Batllevell, però hi ha hagut una altra indústria que fins al dia d’avui no havíem estat capaços de relacionar-la en una altra activitat humana que, possiblement, també devia ser important per a la població. Ens estem referint a l’extracció de minerals: plom, granit, carbó, Pissarres i colorants carbonoses, etcètera. El present treball, doncs, l’hem volgut dedicar a la concessió minera que es va desenvolupar a principi del segle XX a Cervelló, segons la documentació trobada a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No sabem si l’obertura o recerca de minerals van servir per a la millora social i econòmica de la població, però almenys sabem que gairebé hi hagué una vintena de concessions (o de temptatives) per obrir mines per cercar minerals per les nostres contrades, sobretot a la riera de Cervelló. Ens hauria agradat explicar l’impacte laboral, social i empresarial que va tenir la indústria minera, però ens manca documentació i només hem anotat les inscripcions atorgades per una diversitat de personatges que van intentar obrir-se camí en aquesta indústria. Diem que hem anotat les inscripcions, però, alhora, intentem comentar les diverses dificultats i diversos tràmits governatius, així com les impugnacions en contra, que també van esdevenir-se. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 99

La Festa Major de Vallirana de l’any 1916 La festa major de cada poble hom la considerava la festivitat més important de la localitat. Avui, malgrat les disponibilitats festives que sorgeixen a cada cantonada, encara es continua celebrant la Festa Major i encara es considera la festa més important del poble, barri o de la ciutat. En el present treball, ens hem volgut endinsar en la Festa Major de Vallirana de l’any 1916. És una diada festiva de fa 108 anys, per tant, és tota una llunyania de com aleshores s’interpretava la festivitat del Sant Patró del poble. D’acord amb la documentació que hem pogut consultar, hem comentat alguns esdeveniments de la manera que es configurava de Festa Major d’aquella època. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 98

LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS ECLESIÀSTICS CERVELLÓ, SEGLES XIX-XX La desamortització és un acte jurídic pel qual els béns de règim de mà morta tornen a la condició de lliure disposició. I quan hom parla de mà morta es refereix als béns eclesiàstics que eren totalment improductius i no aportaven cap mena de benefici per a l’Estat ni per a la corporació comunal. Com que a Cervelló també hi havia unes determinades peces de terres que pertanyien a l’Església, la Llei d’expropiació forçosa també va afectar a la parròquia. Per tant, hem volgut explicar, dintre de les nostres limitacions documentals, el procés de les desamortitzacions o expropiacions que l’Estat va emprendre a partir de la Llei de 1855-1856. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 97

MANUEL GISPERT PUJALS, L’INDUSTRIAL QUE VA PORTAR FEINA PER A LES DONES Us presentem una lleu cronologia biogràfica d’un dels personatges barcelonins que, sense cap mena de dubte, dins del segle XIX-XX, va tenir una certa influència empresarial a dintre la població de Cervelló. Ens estem referint a Manuel Gispert Pujals. Un enginyer industrial que va portar la fàbriqueta de filats i cotó a la població cervellonina (1875-1876). Tot i que en el seu temps va ser una persona emprenedora, que gràcies a la seva emprenedoria va portar feina per a les dones del poble i va influenciar decididament per millorar les comunicacions del poble d’aleshores, va ser una persona que, avui, gairebé ningú del poble la coneix i ha passat molt desapercebuda en els ambients oficials de la població. Ni un bri de gratitud –i ja no parlem d’estima–, ni una trista recordança d’un personatge que en la seva vida va aportar factors econòmics que millorarien l’economia de la població i ajudarien al sosteniment de moltes famílies. En Manuel Gispert, no era un sant, i sovint hi ha episodies d’ell que ratllen la caricatura d’un element de la rància classe social barcelonina. Però, tanmateix, va deixar empremta industrial i va aportar molta més riquesa al poble que altres personatges que no li han arribat mai ni a la sola de sabata, però que avui venerem i idolatrem fins a la sacietat. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 96

ELS NOSTRES LECTORS OPINEN En aquest número us presentem dues petites aportacions de Llàtzer Pau Tugas i de Manel Capellades, relacionades amb el darrer treball sobre la riera de Cervelló. Tant en Llàtzer com en Manel (més conegut pels infants de la seva edat com “el Manalet”,) són dos amics incombustible de la infància. Són dues persones que segueixen les nostres publicacions i sovint ens esmenen alguns detalls. Per tant, avui hem volgut fer públic ambdós comentaris que ens han adreçat sobre el treball número 95 que vam confeccionar el dia 1 d’agost d’enguany. Les seves aportacions no són excessivament llargues, però ajuden a complementar les anècdotes viscudes a la riera de Cervelló. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 95

LA RIERA DE CERVELLÓ, L’ENYOR D’UN INDRET DE VIDA Aquest mes d’agost presentem un escrit sobre la riera de Cervelló. Un lloc oblidat, però que té unes arrels ancestrals profundes per a la població que va poder gaudir d’un lloc ple de fauna i de racons encisadors. Tot i que avui la biodiversitat o diversitat biològica en totes les seves formes de vida: peixos, anguiles, polles d’aigua, serps d’aigua, granotes, etcètera, ha desaparegut, hom encara recorda la vida social d’aquelles lleres d’aigua que portaven un cabal considerable per a l’agricultura, per fer anar la indústria paperera i tèxtil durant molts anys. Un cabal d’aigua, que entremig dels còdols i roques enclotades, lliscava riera avall cap al Llobregat. L’enyorança d’aquell indret ens ha fet decidir a explicar algunes vivències relacionades amb la riera de Cervelló. De segur que les persones de la meva edat que van poder veure aquell indret deuen recordar les seves pròpies vivències. Per tant, si en teniu alguna i ens la feu arribar no tindrem cap inconvenient en publicar-les a Marges i vinyes. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 94

UNA ALTRA HISTÒRIA DE LA CAPELLA DE SANT SILVESTRE Sobre la capella de Sant Silvestre de Vallirana se n’ha escrit tant i se n’han donat tantes referències que fins i tot ens fa un xic de recança tornar a comentar detalls d’aquest vell edifici situat en una de les valls més fascinants i boniques de la població de Vallirana. Però, al marge de les referències històriques sobre la capella (que diversos autors amb més coneixement de causa que nosaltres han anat desgranant), ens hem atrevit a comentar i eixamplar alguns detalls de la història d’aquest edifici. Sobretot, ens hem decantat per les breus citacions documentals que al llarg dels segles s’han anat deixant escrites. Per aquest motiu l’hem titulat UNA ALTRA HISTÒRIA DE LA CAPELLA DE SANT SILVESTRE. Així i tot, hem volgut aportar el nostre gra de sorra en la incògnita que representa, documentalment, la capella de Sant Silvestre, esmentada en ple segle X i desapareguda durant molts anys, llevat de comptades excepcions. Alguns dels documents que citem són inèdits i en d’altres hi hem corregit alguna llacuna històrica que s’havia publicat. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 93

EPISODIS FAMILIARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Aquest escrit està relacionat en un parell d’episodis familiars que estan lligats amb els esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Uns esdeveniments, que com molts d’altres d’arreu del país, hagué de patir la meva família. No voldria pecar d’esnobismes en exposar unes qüestions personals, però m’ha semblat oportú narrar les vicissituds que els meus ancestres van haver de viure en aquells moments tràgics per causa d’una guerra civil que va causar tant d’odi i rancúnia; alhora que dolor personal i misèria humana. Espero que no trobeu aquest escrit irrellevant, car la idea és explicar fets commovedors i situacions dramàtiques que, per la conseqüència de la guerra, moltes persones van haver de viure tràgicament i que fins al dia d’avui ningú els ha demanat perdó. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 92

LA PRIMERA PEDRA DE LA NOVA ESGLÉSIA DE TORRELLES DE LLOBREGAT El present escrit és una petita sinopsi de la col·locació de la primera pedra de la nova Església Parroquial de Torrelles de Llobregat. L’any 1895, els feligresos de Torrelles van veure la necessitat d’aixecar una nova nau eclesiàstica perquè la que tenien fins aleshores se’ls havia fet petita i sembla que no estava en prou condicions per a practicar-hi el culte religiós. Llastimosament, el nou temple –de construcció neogòtica–, es va ubicar al lloc on hi havia hagut l’antiga església d’estil romànic, amb arcuacions llombardes, que possiblement s’havia construït entre els segles X-XI. El dissenyador de la nova església va ser l’arquitecte barceloní Joaquim Codina Matalí (1841-1910) que s’havia llicenciat l’any 1864 a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona on la majoria dels seus alumnes varen ser els constructors d’esglésies i catedrals. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 91

EL CEMENTIRI NOU DE LA PALMA DE CERVELLÓ La població de La Palma de Cervelló, l’any 1379, arran d’una hostilitat, sorgida per la segregació d’una part de la parròquia cervellonina, els feligresos de La Palma van tenir dret a Fonts Baptismals i a cementiri. Però, arribat el segle XIX, a causa de l’increment de famílies, el cementiri primitiu se’ls havia fet petit i tenien la necessitat imperiosa de buscar un lloc més adequat per construir-ne un de nou. El nou cementiri no podia estar a tocar de les cases. Sembla que hi havia una disposició que obligava a posar els fossars allunyats del nucli urbà de les poblacions. En aquest nou treball, doncs, hem volgut documentar el moment notarial en què la Parròquia necessitava trobar un lloc escaient per enterrar els morts. El preu del terreny i la propietat a qui pertanyia, i també hem fet una petita sinopsi del topònim de “La Palma” i la influència de les monges benedictines de Sant Pere de les Puelles. * * * * VEURE-HO EN PDF