TRES PENSADORS DEL RENAIXEMENT
Després de la implantació del cristianisme per l’emperador romà Constantí (s. IV) la situació cultural i creativa d’idees que fugissin dels dogmes religiosos, va quedar una mica esmorteïda. No és fins als segles XV i XVI que comencen a sorgir lliures pensadors, artistes, humanistes, escultors, etcètera, que intenten superar aquelles idees obscurantistes que es van anar configurant al llarg dels segles.
El Renaixement, doncs, representa l’època artística i cultural que vol deixar enrere l’època medieval per assolir l’època moderna a fi de superar aquells anys de foscor on tot es belluga sobre doctrines clericals de concepcions celestials. De fet, el Renaixement, és un període de transició entre la Edat Mitjana i els inicis de la l’Edat Moderna on es buscava una altra concepció de l’home, de l’ésser humà i del món en general.
Al llarg d’aquesta nova època, que volia deixar de banda la mentalitat rígida i dogmàtica de segles anteriors, van començar a sorgir un seguit de pensadors, entre ells –i que a nosaltres ens han semblat més interessants per a parlar-ne–, són en Thomas More (anglès) Nicolau Maquiavel (italià) i Étienne de La Boétie (francès).
Per tant, el treball que aquest mes us presentem, està fonamentat amb aquests tres pensadors filosòfics, els treballs dels quals avui hi ha aspectes de les seves narracions que són d’una actualitat immensa.
* * * *
VEURE-HO EN PDF 
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada