80 anys de la victòria dels rebels franquistes que canviaria la vida de les poblacions

Publicació 43

Veure en PDF

De nou un llibre d’història de Cervelló, escrit per Josep Llurba Rigol, amb pròleg d’Èric Gómez Aznar, basat amb la fundació del Club Esportiu Cervelló i especialment amb l’aportació esportiva i personal de Joan Torruella Urpina. Si esteu interessats en adquirir-lo podeu participar en el mecenatge de l’editorial MECENIX, la iniciativa de la qual pretén que el lector adquireixi el llibre abans de ser editat enlloc de fer-ho després. La diferència es basa exclusivament en la confiança sobre l’autor, perquè el preu és el mateix. Per donar-hi suport només necessiteu 20 segons i quatre passes. Entreu a: http://www.mecenix.com/cm-ca/page-joan-torruella-urpina-37441.html 1. Pulseu el botó blau on diu APORTACIONS A AQUEST LLIBRE 2. Poseu les dades que es demanen 3. Marqueu la Modalitat elegida i la Forma de pagament (i la casella d’avís legal)

Nou llibre de Josep Llurba

Un nou llibre d’història que contribueix al coneixement de Cervelló i la seva gent

  

Per donar-hi suport només necessiteu 20 segons i quatre passes.

Entreu a:

http://www.mecenix.com/cm-ca/page-joan-torruella-urpina-37441.html

Benvonguts amics/benvingudes amigues

S i la fotografia més antiga que té el Club Deportiu Cervelló, en relació al futbol, és de l’any 1920, vol dir que l’any vinent (2020) l’esport futbolístics a Cervelló complirà cent anys. Un centenari pel qual ens hem avançat a celebrar-lo mitjançant l’edició d’un llibre que vol reflectir històricament la trajectòria esportiva del Club de Futbol Cervelló. Hem agafat la primera etapa (1920-1953) i la segona etapa que va de 1953 fins als anys 1960 deixant per altres estudiosos l’època actual. El llibre l’hem volgut titular: Joan Torruella Urpina i el Club Deportiu Cervelló pel fet que en Joan Torruella va ser un dels principals promotors de la segona etapa. No es tracta, però, de fer una biografia del personatge, només recalcar el treball i la voluntat d’aquest home i alhora els triomf de l’equip de futbol que sota el seu lideratge va assolir èxits remarcables. Per tant, aprofitant la vostra gentilesa, i pensant en què el llibre pot contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau dir-vos que si us interessés adquirir-lo podreu fer les vostres aportacions de mecenatge, que seran ben agraciades. Per fer-vos partícip només necessiteu 30 segons i quatre passes.

Entreu al següent enllaç: http://www.mecenix.com/cm-ca/page-joan-torruella-urpina-37441.html 1. Pulsa el botó blau on diu APORTACIONS A AQUEST LLIBRE 2. Posa les dades que es demanen 3. Marca la Modalitat elegida i la Forma de pagament (i la casella d’avís legal) 4. Pulsa el botó blau on diu ARA, FEU LA RESERVA JA HAS ACABAT. No cal que facis res més ni enviar cap correu. ENS POSAREM EN CONTACTE AMB TÚ VIA E-MAIL QUAN CALGUI FER EL PAGAMENT COMPROMÈS

Us informem que la vostra adreça de correu electrònic la tenim inclosa en els nostres fitxers de MARGES I VINYES DEL NOSTRE PASSAT, amb l’interès general de difondre informació històrica tant de Cervelló com de Vallirana i d’altres poblacions del nostre entorn. Atenent a les disposicions vigents de la normativa europea sobre Protecció de Dades de Caràcter Personal, les vostres dades no seran comunicades a tercers. Si voleu deixar de rebre correus electrònics a aquesta adreça, podeu donar-vos de baixa a les següents adreces: jllrigol@gmail.com /// vinyesimarges@gmail.com

24 de gener l'entrada dels "nacionals" a Cervelló

Tal dia com avui, ara fa exactament 80 anys, els franquistes van entrar a Cervelló. Després de tres anys de guerra fratricida, amb un poble exhaust i atemorit, els triomfadors d’aquella barbàrie, entraven al poble arrasant tot el que els venia a tom.
Molts ciutadans del poble es van anar a amagar per les contrades del municipi, perquè tenien por a les represàlies i, per damunt de tot, sentien pànic pel que s’havia sentit dir del comportament de les tropes “mores”, que violaven i robaven els pocs queviures que hi havia a les cases. Algunes de les cases del poble van ser fortament saquejades; i si no trobaven res de valor els rebentaven les botes de vi o gerres d’oli.
He dit que molts ciutadans van fugir a amagar-se per tal d’evitar els militars curulls de venjança, però n’hi va haver que es van quedar al poble tot esperant aquells militarots que ells consideraven salvadors de la pàtria. Alguns ciutadans, passat un temps, van començar a adonar-se que aquella “pau de Franco” no era tanta pau sinó més aviat un caldo de venjança miserable i incomprensible. Però d’altres van seguir fidels a la causa “Nacional” aplicant i col·laborant aferrissadament amb la doctrina totalitària d’un règim que havia passat tot el país a sang i foc. Un règim que obligava, sota pena administrativa, a no poder escriure en català. Les actes de l’Ajuntament, així com tota la resta de papers de les entitats socials del poble, van haver d’adoptar la llengua castellana.
Per ordre del militar que comandava el destacament que va entrar al poble, amb la convivència dels que els esperaven amb els braços oberts, es va formar una Comissió Gestora (Ajuntament) i una milícia feixista que va ser l’encarregada (a l’estil de la Santa Inquisició) juntament amb els membres de la Falange de començar a depurar tot un seguit de persones de la població, que per algun motiu (tampoc en calien gaires), van ser considerades persones desafectes al règim de Franco i enviades a camps de concentració o en batallons disciplinaris de treballs forçats.
La primera acta franquista del dia 25 de gener diu:
“Acta de constitución del primer Ayuntamiento de la España Nacional celebrada el día 25 de Enero de 1939”.
… Siendo las dieciséis del día mencionado, se reúnen los señores indicados al margen, convocados y bajo la presidencia de D. Jaime Armengol Llopart, Alcalde provisional de este Ayuntamiento, designado por el Excmo. Sr. General Jefe de las Fuerzas Nacionales que victoriosamente ocuparon ayer este pueblo.”
Abierta la sesión, el Sr. Alcalde explica en forma sencilla y sucinta el modo como ha sido nombrados para el honroso cargo que inmerecidamente se les ha confiado y hace resultar que ha sido facultado para nombrar tres individuos que sean de reconocida moralidad para que junto con el dicente formen el primer Consejo Municipal de la España Nacional de Cervelló, habiendo para ello designado por considerarlos dignísimos a los aquí presentes: D. Ángel Bertran Llobet; José Mestres Casanellas y Martín Casas Pi, esperando dando su patriotismo y probada adhesión al Gobierno de S. E. el generalísimo Franco, aceptaran voluntariamente y con el entusiasmo que les caracteriza, el cargo de Concejal para el que con satisfacción les ha nombrado.”
A partir d’aquí la població (les poblacions) va ser ostatge d’un sistema militar-religiós on tot estava controlat sota les directius d’uns personatges autàrquics i autoritaris beneïts per la santa església catòlica.

Calendari 2019 de plats de ceràmica decorativa

Veure en PDF

Bones festes de Nadal

Un any més us volem desitjar 

unes bones Festes nadalenques 

i un pròsper Any Nou 2019

La segregació eclesiàstica de Vallirana envers Cervelló

Publicació 42

Veure en PDF

Manuel Marín Mula (La hiena del Llobregat)

Publicació 41

Veure en PDF

Anècdota curiosa de la Font de Flàvia

ANÈCDOTA CURIOSA DE LA FONT DE FLÀVIA

Els qui tenim una certa edat i som nascuts al ventrell de la terra cervellonina, tenim uns certs records de diversos paratges de Cervelló. Per exemple la Font de Flàvia, tot i que no era una font molt freqüentada –sobretot si la comparem amb la Font de la Resclosa–, sí que sovint era el refugi de la mainada que hi anava a pair les seves malifetes i, per damunt de tot,  l’aigua que en sorgia com un fil d’or enlluernador, servia per assedegar el pagès que feinejava per aquelles contrades plenes de ceps, d’oliveres i camps d’ordi o blat.

Un mes de setembre, en plena collita del raïm i alhora d’anar esmorzar, a un dels veremadors se li va ocórrer fer-se uns bunyols de farina. Per fer-se els bunyols calia remullar-los amb aigua i, dissortadament, en aquells moments, en tot el tros, no hi havia ni un bri d’aigua. Però la benaurança va ser que la vinya estava ben a prop de la Font de Flàvia. Només calia baixar la torrentada, car la vinya estava damunt, a tocar de la font. Per tant només era qüestió d’enviar-hi un vailet perquè portés l’aigua amb el càntir.

L’home, amb to enèrgic i amb veu ferma i estrident com un militar de quarta generació,  ordenà al vailet, que tenia més a prop, perquè li anés a buscar aigua a la font, perquè ell la necessitava; no pas per veure, sinó per fer-se uns bunyols de farina. Llavors, doncs, davant de tanta ordenança, gairebé com si el qui ordenava fos un cavaller de la taula rodona, el nano hagué d’agafar el càntir i... cap a la Font de Flàvia   a buscar-li l’aigua per al veremador, no fos cas que per causa dels bunyols no es pogués acabar de collir els raïms de la vinya.

Però, és clar, que va passar? Que els infants no tenen coneixement de les ànsies dels grans i menys comprendre les cabòries d’un personatge estrafolari com una mala cosa. Així que les presses de l’home no eren les mateixes del nano i, el vailet, enlloc de fer-ne via, es va entretenir més del compte.

L’home, en veure que ni el nano ni  l’aigua no arribaven, es va començar a posar nerviós fins al punt que gairebé li agafa una basca. Tots els altres veremadors ja el calmaven perquè tingués paciència, que no es posés nerviós, vaja. Però no hi havia manera de calmar el seu caprici de fotre’s uns bunyols de farina. Per tant, com que el nano i el càntir no venien, què va fer el nostre home? Doncs va agafar la bota de vi, que d’això si que mai n’hi faltava, i va començar a fer-se els bunyols amb vi, enlloc de fer-se’ls amb aigua. Quan ja tenia els bunyols fets, aleshores va arribar el xavalet amb el càntir de la font, ple d’aigua, naturalment. En veure’l, va ser tanta  la irritació que va tenir, que tot d’una va agafar la paella i els bunyols i tot a fer punyetes pels entorns d’aquella terra aspre i pedregosa. Sort que el noiet encara estava allunyat d’ell perquè si no, segurament que aquella paella i els bunyols  li haguessin anat espetegar al damunt.

El xicot, mig esporuguit va fugir cames ajudeu-me, mentre l’home el cridava perquè li portés el càntir.   Com que el nano no se li acostava ni en fum de sabatots, va optar per anar ell mateix a la recerca del càntir.  Però, les dissorts mai arriben soles  i a l’hora de tornar a fer-se els bunyols de farina –ara sí, amb aigua de la Font de Flàvia–, es va adonar que no li quedava més farina. La irritació fou considerable, fins al punt que volia atonyinar el nano per haver arribat tard. Però el nano, “cames per què us vull” va arrencar a córrer i l’home, molt a pesar seu no el va poder aconseguir de cap manera. Aleshores es va dedicar a cercar els quatre bunyols de farina, fets amb vi, que ell mateix havia llençat per terra i tot espolsant-ne la brutícia se'ls va anar cruspint d’un en un, amb una cara de mil dimonis, però confortat amb el seus bunyols de farina i de vi. L’aigua, però de la Font de Flàvia, que el vailet havia portat amb un càntir, va servir, malgrat tot, per ajudar a refrescar la  boca i la gola d’aquells veremadors.

Josep Llurba Rigol, setembre 2018

Escrit publicat a la Revista de Segle Nou