MARGES I VINYES DEL NOSTRE PASSAT

 Publicació 116

LES TRAGÈDIES DE LA GUERRA CIVIL A CERVELLÓ (1936-1939) A partir d’aquest mes de juny de 2026 (fins al mes de setembre), publicarem una sèrie relacionada amb La Guerra Civil espanyola a Cervelló. L’hem volgut anomenar TRAGÈDIES DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939), perquè explicarem els esdeveniments que van succeir en l’esclat de la guerra i la corresponent represàlia de la postguerra projectada amb total diligència pels qui es van anomenar “gent d’ordre”. Represàlies d’uns i dels altres que van posar fi a la vida d’alguns ciutadans del poble que tenien criteris diferents de les normes i postulats establertes per qui tenia el poder de decidir damunt dels altres. L’hem volgut titular «Tragèdies de la Guerra Civil» perquè només biografiarem les persones que van ser assassinades, vilipendiades i fortament assenyalades, tant per uns com pels altres. Aquí no hi ha ni bons ni dolents. El nostre raonament és que la pèrdua d’una vida humana, abatuda per un tret de pistola (que fos blanca o vermella és indiferent), només té una sola explicació: qui premia el gallet o donava l’ordre de matar, era un psicòpata, un malalt mental, un revengista, que per potenciar la seva dissortada personalitat i per exaltar el seu ego, menyspreava la vida aliena. Des del nostre humil punt de vista no pot llevar-se la vida humana de ningú i menys per motius ideològics: polítics o religiosos. Amb nom de la República o de la Revolució proletària es van cometre assassinats i desgavells a dojo. Els altres, els anomenats “Nacionals” o franquistes, van ser tan cruels i despietats com els qui es consideraven “incontrolats”. Ambdós bàndols podien tenir tota la raó del món (la seva raó, és clar), però acarnissar-se amb els qui pensen i tenen idees diferents és tenir les facultats mentals pertorbades. Advertim al lector que dels quatre treballs que tenim preparats en aquesta sèrie, hi surten noms i cognoms de diverses persones que, més o menys, van estar implicades en els moviments convulsos d’aquell període. Per tant, volem deixar clar que la nostra tasca no és el de jutjar a ningú. Ens hem limitat, senzillament, a narrar, sobre documentació escrita, uns fets esdevinguts ara farà uns 90 anys. * * * * VEURE-HO EN PDF