Publicació 95

LA RIERA DE CERVELLÓ, L’ENYOR D’UN INDRET DE VIDA Aquest mes d’agost presentem un escrit sobre la riera de Cervelló. Un lloc oblidat, però que té unes arrels ancestrals profundes per a la població que va poder gaudir d’un lloc ple de fauna i de racons encisadors. Tot i que avui la biodiversitat o diversitat biològica en totes les seves formes de vida: peixos, anguiles, polles d’aigua, serps d’aigua, granotes, etcètera, ha desaparegut, hom encara recorda la vida social d’aquelles lleres d’aigua que portaven un cabal considerable per a l’agricultura, per fer anar la indústria paperera i tèxtil durant molts anys. Un cabal d’aigua, que entremig dels còdols i roques enclotades, lliscava riera avall cap al Llobregat. L’enyorança d’aquell indret ens ha fet decidir a explicar algunes vivències relacionades amb la riera de Cervelló. De segur que les persones de la meva edat que van poder veure aquell indret deuen recordar les seves pròpies vivències. Per tant, si en teniu alguna i ens la feu arribar no tindrem cap inconvenient en publicar-les a Marges i vinyes. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 94

UNA ALTRA HISTÒRIA DE LA CAPELLA DE SANT SILVESTRE Sobre la capella de Sant Silvestre de Vallirana se n’ha escrit tant i se n’han donat tantes referències que fins i tot ens fa un xic de recança tornar a comentar detalls d’aquest vell edifici situat en una de les valls més fascinants i boniques de la població de Vallirana. Però, al marge de les referències històriques sobre la capella (que diversos autors amb més coneixement de causa que nosaltres han anat desgranant), ens hem atrevit a comentar i eixamplar alguns detalls de la història d’aquest edifici. Sobretot, ens hem decantat per les breus citacions documentals que al llarg dels segles s’han anat deixant escrites. Per aquest motiu l’hem titulat UNA ALTRA HISTÒRIA DE LA CAPELLA DE SANT SILVESTRE. Així i tot, hem volgut aportar el nostre gra de sorra en la incògnita que representa, documentalment, la capella de Sant Silvestre, esmentada en ple segle X i desapareguda durant molts anys, llevat de comptades excepcions. Alguns dels documents que citem són inèdits i en d’altres hi hem corregit alguna llacuna històrica que s’havia publicat. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 93

EPISODIS FAMILIARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Aquest escrit està relacionat en un parell d’episodis familiars que estan lligats amb els esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Uns esdeveniments, que com molts d’altres d’arreu del país, hagué de patir la meva família. No voldria pecar d’esnobismes en exposar unes qüestions personals, però m’ha semblat oportú narrar les vicissituds que els meus ancestres van haver de viure en aquells moments tràgics per causa d’una guerra civil que va causar tant d’odi i rancúnia; alhora que dolor personal i misèria humana. Espero que no trobeu aquest escrit irrellevant, car la idea és explicar fets commovedors i situacions dramàtiques que, per la conseqüència de la guerra, moltes persones van haver de viure tràgicament i que fins al dia d’avui ningú els ha demanat perdó. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 92

LA PRIMERA PEDRA DE LA NOVA ESGLÉSIA DE TORRELLES DE LLOBREGAT El present escrit és una petita sinopsi de la col·locació de la primera pedra de la nova Església Parroquial de Torrelles de Llobregat. L’any 1895, els feligresos de Torrelles van veure la necessitat d’aixecar una nova nau eclesiàstica perquè la que tenien fins aleshores se’ls havia fet petita i sembla que no estava en prou condicions per a practicar-hi el culte religiós. Llastimosament, el nou temple –de construcció neogòtica–, es va ubicar al lloc on hi havia hagut l’antiga església d’estil romànic, amb arcuacions llombardes, que possiblement s’havia construït entre els segles X-XI. El dissenyador de la nova església va ser l’arquitecte barceloní Joaquim Codina Matalí (1841-1910) que s’havia llicenciat l’any 1864 a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona on la majoria dels seus alumnes varen ser els constructors d’esglésies i catedrals. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 91

EL CEMENTIRI NOU DE LA PALMA DE CERVELLÓ La població de La Palma de Cervelló, l’any 1379, arran d’una hostilitat, sorgida per la segregació d’una part de la parròquia cervellonina, els feligresos de La Palma van tenir dret a Fonts Baptismals i a cementiri. Però, arribat el segle XIX, a causa de l’increment de famílies, el cementiri primitiu se’ls havia fet petit i tenien la necessitat imperiosa de buscar un lloc més adequat per construir-ne un de nou. El nou cementiri no podia estar a tocar de les cases. Sembla que hi havia una disposició que obligava a posar els fossars allunyats del nucli urbà de les poblacions. En aquest nou treball, doncs, hem volgut documentar el moment notarial en què la Parròquia necessitava trobar un lloc escaient per enterrar els morts. El preu del terreny i la propietat a qui pertanyia, i també hem fet una petita sinopsi del topònim de “La Palma” i la influència de les monges benedictines de Sant Pere de les Puelles. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 90

Apunts d`històries per llegir i no dormir CERVELLÓ En aquest nou treball, que avui us presentem, ens ha semblat prou interessant donar una ullada a la premsa local de la nostra comarca del Baix Llobregat. Al llarg i ample del segle XX, hi hem trobat una diversitat d’esdeveniments relacionats en Cervelló, que ens han semblat oportú donar-los a conèixer. Tanmateix, volem advertir que en la publicació número 64, del mes juliol de 2022, ja vam fer un recull de relats de Cervelló del segle XX i en aquesta nova publicació hem fet una cosa semblant: escollint apunts i esdeveniments que en el darrer número ens havíem passat per alt. Així doncs, a fi de copsar l’ambient social i polític de la població dels anys 1904 a 1978, hem anat desenvolupant situacions dramàtiques, laborals i polítiques que reflecteixen, com si fossin còpies d’ultratomba, les mateixes o semblants situacions del segle XXI.’oblidi i serveixi per evitar que mai més torni a passar. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 89

DOS GERMANS DE CERVELLÓ MORTS DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939) En aquest nou treball que avui us presentem, l’hem volgut dedicar a una família cervellonina que l’any 1938, van perdre tres fills a la Guerra Civil Espanyola i d’un altre fill mai més en van saber res, tot i que sembla que va fugir a França i després s’exilià a Mèxic. Aquest mes d’abril i mes de maig farà 86 anys que l’Elies Tutusaus Prim i el seu germà Josep Tutusaus Prim van trobar la mort a les terres lleidatanes. Dos cervellonins d’adopció, fills d’una família procedent d’Olesa de Bonesvalls, s’havien incorporat a l’exèrcit republicà per lluitar contra les tropes rebels que s’havien aixecat en armes per esclafar la República. És una petita biografia d’una família establerta a Cervelló, que com tantes altres famílies van patir les atrocitats d’una guerra civil. Per a ells, i per a tota la resta de famílies que van sofrir els horrors i les misèries d’un enfrontament bèl·lic entre persones de la mateixa comunitat, voldria dedicar aquest treball com a sentiment de condol i perquè el seu record no s’oblidi i serveixi per evitar que mai més torni a passar. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 88

L’associacionisme i la política de la Vallirana agrària Aquest nou treball que us presentem és una relació de l’associacionisme i la política de la Vallirana agrària a càrrec del nostre col·laborador Francesc Ollé Dorca que molt amablement ens ha tramés l’escrit que avui us trametem. La vida agrària dels pobles de Vallirana i Cervelló no estaven pas absents dels problemes de la pagesia, però alhora propensos a la creació d’associacionisme per defensar els interessos corporatius del món rural. En Francesc fa un repàs de la creació de diversos organismes relacionats amb la pagesia, sobretot en la creació del món dels Rabassaires: la Unió de Rabassaires de Vallirana, que fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922, quan el principal cultiu del país era la vinya. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 87 

La Germandat de Sant Sebastià (MPS) La Germandat de Sant Sebastià, Mutualitat de Previsió Social de Cervelló, actualment és l’entitat més antiga del poble. I durant els 164 anys d’existència ha tingut episodis compromesos i amb dificultats administratives que haguessin pogut ocasionar la seva desaparició com a entitat mutualista. Un d’aquests episodis s’esdevingué entre l’any 1970-1971 en què per causa del relleu de persones que componien la junta directiva, gairebé s’havia acordat dissoldre la mútua. Només la voluntarietat d’un soci evità el tancament definitiu. En Vicenç Llurba Rigol, va ser qui es va oferir per ocupar el càrrec de secretari i, amb ell, la mutualitat va seguir la seva tasca fins al dia d’avui. És un episodi que ens havia passat per alt i que en Vicenç ens ha volgut recordar amb un escrit que hem transcrit literalment per recordar que sovint les entitats sense ànim de lucre depenen de persones que estan disposades a sacrificar la seva vida particular per dedicar una part del seu temps a la realització d’objectius comuns en bé d’una comunitat associativa. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 86

La masia de can Dispanya (Sant Ponç) Comencem l’any 2024 amb un treball sobre la masia de can Dispanya. És una ampliació del llibre de LES MASIES DE CERVELLÓ, LA PALMA DE CERVELLÓ I VALLIRANA, que vam publicar l’any 2021. En aquesta nova publicació –atesa la descoberta de nous documents que hem pogut consultar–, volem ampliar la història d’aquest mas tan característic de Sant Ponç. Són alguns relats o narracions basats en documents originals que transcriuen la vida camperola entre pagesos, propietaris de la finca i controvèrsies hereditàries. * * * * VEURE-HO EN PDF