Publicació 72

Expedientats i exiliats de la Guerra Civil Espanyola: Cervelló, La Palma i Vallirana El treball que us trametem avui està fonamentat en recordar les víctimes de la repressió franquista un cop acabada la guerra civil (1939). El contingut del present escrit, doncs, vol explicitar –a fi que en quedi memòria per les futures generacions–, les vicissituds de les persones cervellonines que d’alguna manera van ser expedientades i reprimides per les represàlies dels militars que van guanyar la guerra. Uns van haver de tastar la Pau de Franco , amb presons, condemnes sumaríssimes, camps de treballs i fins i tot penes de mort. Altres van haver d’emprendre el camí de l’exili per escapolir-se de les urpes franquistes, curulles de venjança més que de justícia. El context està estructurat en diversos episodis: una breu sinopsi dels orígens de Cervelló; la revolució industrial del segle XIX, les divergències polítiques del segle XX, amb la proclamació de la Segona República Espanyola, l’esclat de la Guerra Civil i la postguerra. Acabant amb tots els represaliats que van patir la justícia de Franco , els qui van emprendre el camí de l’exili i finalment una relació de les 44 persones que van morir a causa de la guerra. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 71

Els estiuejants de Vallirana Aquest nou treball que us presenten, va a càrrec del nostre amic Francesc Ollé Dorca, que ha volgut comentar la ciutadania, que els anys 1940 a 1970, van venir estiuejar a la població de Vallirana. És una lleu exposició d’un paisatge humà valliranenc que va tenir la presència de famílies vingudes de Barcelona i que van viure conjuntament amb la població local. Alguns d’aquests estiuejants van deixar una empremta en la vida col•lectiva de Vallirana. Per tant, el treball vol reflectir un record d’aquells anys on la vida valliranenca es veia enriquida per l’aportació cultural, social, i sovint recreativa i econòmica, d’aquelles persones que venien a passar l’estiu al poble.

* * * *

VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 70

Censos i Capbreus que pagaven a Vallirana entre els Segles XVI - XIX * * * * VEURE-HO EN PDF

La Coral DIANA (1863-2023 Sentit homenatge als 160è aniversari de la fundació de la Coral DIANA de Cervelló Enhorabona! * * * * VEURE-HO EN PDF Si voleu veure una pel·lícula de la Coral, filmada l'any 1975 en format Super-8, cliqueu aquí

 PUBLICACIÓ 68

El cos municipal de Vallirana era independent del de Cervelló Com que durant una bona colla de segles (XIII-XIX) l’església de Cervelló i el seu clergat han estat els posseïdors de les parròquies de La Palma i de Vallirana, sovint ens ha semblat que la part comunal o municipal d’aquests municipis també estaven sota la potestat comunal de Cervelló. Sí que és sabut que La Palma, fins a l’any 1998 va ser un agregat del municipi cervelloní, però Vallirana no. El treball que us presentem avui, doncs, és justament per clarificar que la municipalitat de Cervelló envers Vallirana (a diferència de La Palma) no ha existit, almenys a partir de 1262 que és la data en què la comunitat valliranenca passa a dependre i a ser feudatària de l’Hospital d’Olesa, també conegut com a Hospital de Cervelló. La pregunta que ens formulem és per què eclesiàsticament els capellans manaven sobre la població i, en canvi, l’ens comunal no? Ens sembla que la resposta l’hem clarificat amb un seguit de raonaments que trobareu en el present treball. * * * * VEURE-HO EN PDF

 

 

 Publicació 67

Amillarament (1855-1862) de Cervelló, La Palma, St. Ponç i Vallirana El present treball és una petita compilació de l’estructura econòmica de les poblacions de Cervelló i Vallirana anotades a conseqüència de les reformes tributàries que van començar a partir de 1855. El segle XIX l’impost tributari municipal s’anomenava amillorament, un mot equivalent a l’expressió castellana d’Amillaramiento (o Padrones de riqueza) que servia per elaborar un estudi sobre la riquesa rústica i urbana de tots els contribuents que tenien propietats a dins del municipi. El present treball no és una producció literària, sinó més aviat és una transcripció dels documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que, com hem dit, estaven relacionats amb la riquesa pecuniària, rústica, urbana i ramadera dels municipis de Cervelló i Vallirana. De fet, aquesta publicació està basada principalment de cara els estudiosos que estiguin interessats per saber com estava l’economia dels nostres municipis. * * * * VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 66

Biografia de l'Emili Serra Mach La biografia que us presenten en aquest darrer treball és la de l’Emili Serra Mach. Un ciutadà nat a Barcelona, però que, entre els anys 1917 a 1939, va estar molt relacionat en la vida política, social i cultural del poble de Cervelló. L’Emili Serra era l’avi de l’amic Josep Serra Domènech, dissortadament, traspassat aquest mes d’octubre de 2022. Per tant, atesa l’amistat que ens unia amb en Josep, he volgut dedicar aquesta biografia, del seu avi, a la seva memòria. Molta de la documentació en la qual m’he basat per fer la biografia de l’Emili, me la va passar en Josep Serra. Amb l’adversitat de la seva mort, en Josep ja no podrà llegir la biografia del seu avi, però em consta que ell hauria aprovat aquest treball, atès el seu interès per les coses de Cervelló i, sobretot, pel seu entusiasme en donar-nos, sempre, l’impuls necessari per a la investigació. Així, doncs, tot expressant el nostre condol a la seva família, us invitem que llegiu aquesta biografia d’una persona que va deixar empremta en una època convulsa i prerevolucionària. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 65

Biografia de Manuel Rovira Burgada Aquest nou treball que avui us presentem, està relacionat amb la biografia de Manuel Maria Rovira Burgada, més conegut a Cervelló com a: “El Manolo”. La vida d’aquesta persona, vinculada a Cervelló per qüestions familiars, és la història d’uns fets i d’unes situacions rocambolesques promogudes per un personatge que no va deixar ningú indiferent. No estem parlant d’una persona que tingués influències polítiques, però sí que va tenir un cert protagonisme en afers polítics i socials; sobretot en qüestions judicials. Atesa la seva llicenciatura d’advocat, el va portar a demandar a diverses persones de Cervelló. Contra els pagesos o vidriers, contra els vaguistes de Correus o contra el republicans, els franquistes, els falangistes, contra els parcers i tot allò que es bellugava i que estava relacionat amb les propietats de la seva esposa, la Maria Pi Joan, que havia heretat de la seva mare tot el que després es digué les propietats "del Manolo". El Manolo Rovira, doncs, va ser tot un personatge d’una certa megalomania, les decisions del qual van portar a més d’un ciutadà davant d’un jutge. Fins i tot l’Ajuntament de Cervelló sentia basarda cada vegada que calia tractar alguna cosa de la seva propietat. * * * * VEURE-HO EN PDF