Publicació 87 

La Germandat de Sant Sebastià (MPS) La Germandat de Sant Sebastià, Mutualitat de Previsió Social de Cervelló, actualment és l’entitat més antiga del poble. I durant els 164 anys d’existència ha tingut episodis compromesos i amb dificultats administratives que haguessin pogut ocasionar la seva desaparició com a entitat mutualista. Un d’aquests episodis s’esdevingué entre l’any 1970-1971 en què per causa del relleu de persones que componien la junta directiva, gairebé s’havia acordat dissoldre la mútua. Només la voluntarietat d’un soci evità el tancament definitiu. En Vicenç Llurba Rigol, va ser qui es va oferir per ocupar el càrrec de secretari i, amb ell, la mutualitat va seguir la seva tasca fins al dia d’avui. És un episodi que ens havia passat per alt i que en Vicenç ens ha volgut recordar amb un escrit que hem transcrit literalment per recordar que sovint les entitats sense ànim de lucre depenen de persones que estan disposades a sacrificar la seva vida particular per dedicar una part del seu temps a la realització d’objectius comuns en bé d’una comunitat associativa. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 86

La masia de can Dispanya (Sant Ponç) Comencem l’any 2024 amb un treball sobre la masia de can Dispanya. És una ampliació del llibre de LES MASIES DE CERVELLÓ, LA PALMA DE CERVELLÓ I VALLIRANA, que vam publicar l’any 2021. En aquesta nova publicació –atesa la descoberta de nous documents que hem pogut consultar–, volem ampliar la història d’aquest mas tan característic de Sant Ponç. Són alguns relats o narracions basats en documents originals que transcriuen la vida camperola entre pagesos, propietaris de la finca i controvèrsies hereditàries. * * * * VEURE-HO EN PDF

CALENDARI 2024

 Veure en PDF 

 Publicació 85

Records de Nadal, records d’infantesa En el present treball (aprofitant la festivitat nadalenca d’aquests dies), he volgut fer una glosa personal sobre aquells Nadals dels anys 1940-1950. En conseqüència, tot aprofitant l’avinentesa per a desitjar-vos unes molt bones festes, voldria donar la visió d’una criatura cervellonina relacionada en aquells Nadals, avui tan llunyans de la meva infantesa. Certament, admeto que és un tema subjectiu, que s’allunya de l’orientació històrica que anem aplicant des que vam crear el bloc de Marges i vinyes. Però, parlar de 80 anys enrere, encara que sigui un tema particular, també entre dintre la cronologia històrica dels nostres treballs locals. I ens ha semblat interessant exposar una experiència d’un nen que va viure una altra manera de celebrar el Nadal de com es fa ara. * * * * VEURE-HO EN PDF

trobada al castell 1981

 Publicació 84

PEL·LÍCULA RECORDANT LA TROBADA AL PLA DEL CASTELL - 1981 Per ressaltar i no oblidar el record dels qui ja ens han deixat hem volgut muntar una petita pel·lícula amb les fotografies que es van fer durant el dinar a dintre la planura del castell de Cervelló, l’any 1981. És un muntatge que dura 7,03 minuts entre els quals es van desglossant escenes fotogràfiques del dinar i de les famílies que al voltant d’una taula, col·locada a l’aire lliure, al marge d’ideologies polítiques i consignes partidistes, gaudien d’un dia de trobada festiva i popular. Per veure-la cliqueu a la mà----------> * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 83

Capbreus de l'Hospital d'Olesa i Vallirana 1587 - 1596 Aprofitant que l’any vinent L’ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA, celebrarà el quarantè aniversari de la seva fundació, vam decidir publicar un petit treball sobre els capbreus que l’Hospital de Cervelló gravava a les masies de Vallirana. És un treball transcrit íntegrament de la documentació de finals del segle XVI en el qual es poden estudiar les propietats, els termes, topònims i persones que hi havia en aquells moments al territori municipal de Vallirana. Per tant, no és un treball de lectura sinó d’informació i consulta per trobar antecedents relacionats en una època agrícola i rural dels nostres pobles. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 82

Les pedreres i els forns de calç de Cervelló Sovint ens agrada fer biografies de persones, aquesta vegada ho hem fet biografiant una pedrera i quatre forns de calç. Tot situat en el territori municipal de Cervelló. Llevat del llibre que vam publicar juntament amb en Marià Sala López, l’any 2018 (PICAPEDRERS I MOLERS DE CERVELLÓ), ben poques referències històriques tenim del treball de les pedreres. A la publicació de Marges i vinyes, ens plau haver trobat una nova documentació i poder fer un treball sobre un tema tan important com ho va ser la tasca laboral dels picapedrers i calcinaires. D’aquella tecnologia antiquíssima avui pràcticament no en tenim testimonis humans, només la petjada de les pedreres i les restes dels forns de calç, que encara subsisteixen situats per les nostres contrades, ens indiquen l’activitat humana d’uns oficis artesans que ja no tornarem a veure mai més. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 81

CONTRIBUENTS DE CERVELLÓ, ANY 1951 L’any 1951, dotze anys després d’haver acabat la Guerra Civil Espanyola, l’amillarament o el que després es diria l’IBI (Impost de Béns Immobles), els ciutadans de Cervelló els calia tributar l’impost directe que gravava la titularitat dels drets damunt de qualsevol immoble o de riquesa pecuària (bestiar que tinguessin utilitat per a la casa, com podien ser cavalls, egües, vaques, etc.). Per tant, hem confeccionat un llistat de tota persona vinculada a la població de Cervelló, que estava obligada a ser contribuent a partir de l’adquisició d’una propietat, ja fossin veïns estables o el que ells consideraven forasters, que tenien propietats, però que no residien habitualment al poble. Les taules que hem confeccionat, doncs, són un llistat dels tributs municipals que l’Ajuntament de Cervelló cobrava als propietaris de la població i a l’agregat de La Palma. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 80

PADRÓ D’HABITANTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT, ANY 1889 Aquesta vegada hem tornat de bell bou a transcriure fil per randa el padró d’habitants de Torrelles de Llobregat de l’any 1889. Potser la característica d’aquest padró, relacionat amb els anteriors que hem anat publicant, és que hom, a més de trobar persones del seu propi llinatge, podrà veure la data de naixement; la població de residència; l’estat civil i la professió de cadascun dels habitants. Dissortadament, les dones aleshores no constaven que tinguessin cap mena d’ofici, exceptuant una modista. Tots els oficis o professions eren per als homes, destacant principalment l’ofici de pagès, si bé ells anotaven “llaurador”, els quals representaven el 83,46% del total d’oficis de la població activa d’aleshores a Torrelles de Llobregat. El llistat del padró l’hem transcrit amb tots els detalls, segons la documentació arxivada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. * * * * VEURE-HO EN PDF