CALENDARI 2024

 Veure en PDF 

 Publicació 85

Records de Nadal, records d’infantesa En el present treball (aprofitant la festivitat nadalenca d’aquests dies), he volgut fer una glosa personal sobre aquells Nadals dels anys 1940-1950. En conseqüència, tot aprofitant l’avinentesa per a desitjar-vos unes molt bones festes, voldria donar la visió d’una criatura cervellonina relacionada en aquells Nadals, avui tan llunyans de la meva infantesa. Certament, admeto que és un tema subjectiu, que s’allunya de l’orientació històrica que anem aplicant des que vam crear el bloc de Marges i vinyes. Però, parlar de 80 anys enrere, encara que sigui un tema particular, també entre dintre la cronologia històrica dels nostres treballs locals. I ens ha semblat interessant exposar una experiència d’un nen que va viure una altra manera de celebrar el Nadal de com es fa ara. * * * * VEURE-HO EN PDF

trobada al castell 1981

 Publicació 84

PEL·LÍCULA RECORDANT LA TROBADA AL PLA DEL CASTELL - 1981 Per ressaltar i no oblidar el record dels qui ja ens han deixat hem volgut muntar una petita pel·lícula amb les fotografies que es van fer durant el dinar a dintre la planura del castell de Cervelló, l’any 1981. És un muntatge que dura 7,03 minuts entre els quals es van desglossant escenes fotogràfiques del dinar i de les famílies que al voltant d’una taula, col·locada a l’aire lliure, al marge d’ideologies polítiques i consignes partidistes, gaudien d’un dia de trobada festiva i popular. Per veure-la cliqueu a la mà----------> * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 83

Capbreus de l'Hospital d'Olesa i Vallirana 1587 - 1596 Aprofitant que l’any vinent L’ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA, celebrarà el quarantè aniversari de la seva fundació, vam decidir publicar un petit treball sobre els capbreus que l’Hospital de Cervelló gravava a les masies de Vallirana. És un treball transcrit íntegrament de la documentació de finals del segle XVI en el qual es poden estudiar les propietats, els termes, topònims i persones que hi havia en aquells moments al territori municipal de Vallirana. Per tant, no és un treball de lectura sinó d’informació i consulta per trobar antecedents relacionats en una època agrícola i rural dels nostres pobles. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 82

Les pedreres i els forns de calç de Cervelló Sovint ens agrada fer biografies de persones, aquesta vegada ho hem fet biografiant una pedrera i quatre forns de calç. Tot situat en el territori municipal de Cervelló. Llevat del llibre que vam publicar juntament amb en Marià Sala López, l’any 2018 (PICAPEDRERS I MOLERS DE CERVELLÓ), ben poques referències històriques tenim del treball de les pedreres. A la publicació de Marges i vinyes, ens plau haver trobat una nova documentació i poder fer un treball sobre un tema tan important com ho va ser la tasca laboral dels picapedrers i calcinaires. D’aquella tecnologia antiquíssima avui pràcticament no en tenim testimonis humans, només la petjada de les pedreres i les restes dels forns de calç, que encara subsisteixen situats per les nostres contrades, ens indiquen l’activitat humana d’uns oficis artesans que ja no tornarem a veure mai més. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 81

CONTRIBUENTS DE CERVELLÓ, ANY 1951 L’any 1951, dotze anys després d’haver acabat la Guerra Civil Espanyola, l’amillarament o el que després es diria l’IBI (Impost de Béns Immobles), els ciutadans de Cervelló els calia tributar l’impost directe que gravava la titularitat dels drets damunt de qualsevol immoble o de riquesa pecuària (bestiar que tinguessin utilitat per a la casa, com podien ser cavalls, egües, vaques, etc.). Per tant, hem confeccionat un llistat de tota persona vinculada a la població de Cervelló, que estava obligada a ser contribuent a partir de l’adquisició d’una propietat, ja fossin veïns estables o el que ells consideraven forasters, que tenien propietats, però que no residien habitualment al poble. Les taules que hem confeccionat, doncs, són un llistat dels tributs municipals que l’Ajuntament de Cervelló cobrava als propietaris de la població i a l’agregat de La Palma. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 80

PADRÓ D’HABITANTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT, ANY 1889 Aquesta vegada hem tornat de bell bou a transcriure fil per randa el padró d’habitants de Torrelles de Llobregat de l’any 1889. Potser la característica d’aquest padró, relacionat amb els anteriors que hem anat publicant, és que hom, a més de trobar persones del seu propi llinatge, podrà veure la data de naixement; la població de residència; l’estat civil i la professió de cadascun dels habitants. Dissortadament, les dones aleshores no constaven que tinguessin cap mena d’ofici, exceptuant una modista. Tots els oficis o professions eren per als homes, destacant principalment l’ofici de pagès, si bé ells anotaven “llaurador”, els quals representaven el 83,46% del total d’oficis de la població activa d’aleshores a Torrelles de Llobregat. El llistat del padró l’hem transcrit amb tots els detalls, segons la documentació arxivada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 79

Cens electoral de l’any 1889 a Vallirana Aprofitant la calor del mes d’agost, hem confeccionat el llistat d’electors de Vallirana de l’any 1889. Per tant, estem parlant d’un cens electoral on només figuraven els homes majors de 25 anys. En conseqüència, les persones anotades no representen el cens total d’habitants de la població, car les dones aleshores no podien votar i evidentment les minories d’edat tampoc, ni els qui poguessin tenir alguna discapacitat física o moral. Aclarim, doncs, que l’any 1889 a la població de Vallirana només tenien dret de vot 152 persones i aleshores la població rondava entre les 1.400 a 1.500 persones. L’hem transcrit fil per randa segons el llibre d’actes original de l’Arxiu Municipal de Vallirana. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 78

Dos esdeveniments durant la Guerra Civil a Vallirana L’any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, a la població de Vallirana hi tenen lloc dos esdeveniments relacionats amb el comportament dels polítics, sindicats i fins i tot civils. Estudiant aquests dos fets que avui us presentem hom arriba a la conclusió que la República no podia acabar bé atesa la quantitat de reietons, cabdills i tocacampanes que no feien altra cosa que entorpir la bona marxa d’un nou règim republicà, que va ser capaç d’engegar la monarquia borbònica a pastar fang, només amb unes simples eleccions municipals. Tot i que la monarquia va caure més pels seus propis errors que no pas per grans conspiracions de les elits dominants. El primer esdeveniment de Vallirana està relacionat amb les divergències polítiques del consistori valliranenc i el segon és la problemàtica del Decret de Col·lectivitzacions, que donava dret al Sindicat Agrícola per apoderar-se d’un molí d’oli que estava en mans privades. La polèmica per consolidar un Ajuntament i la imposició d’un sindicat agrícola en voler llevar la propietat d’un molí d’oli, són prou clarificadores d’unes divergències entre ciutadans on molt sovint volien imposar el seu punt de vista o la seva doctrina per damunt del sentit comú. * * * * VEURE-HO EN PDF