Publicació 60

Josep Torres Oriol UN pintor que, amb els seus dibuixos i pintures, plasmava els indrets de Vallirana. Amb el seu art ens va deixar un llegat pictòric força important.

Avui us volem presentar un treball elaborat pel nostre amic Francesc Ollé Dorca sobre Josep Torres Oriol, un pintor nascut a Barcelona, però valliranenc d’adopció.
En cada poble sempre hi ha alguna persona que ha deixat petjada dels seus treballs o de la seva dedicació en la vida social. En Josep Torres és un del personatges que amb el traç del pinzell damunt d’una tela blanca ens ha transmès una selecció de pintura representativa dels paratges de Vallirana.
En Francesc Ollé, ha volgut sintetitzar alguns aspectes de l’obra de l’autor i la creativitat dels seus quadres, la pintura dels quals revelen racons d’una Vallirana oblidada.

* * * *

VEURE-HO EN PDF

 

L'Anuari Riera del segle XIX Una guia per saber els comerços, indutries i propietaris de les poblacions de Cervelló i Vallirana El treball que us presentem aquesta setmana correspon a l’Anuari Riera des del qual hom pot veure una mostra fefaent de les activitats econòmiques, comercials, industrials i de serveis que hi havia als pobles de Cervelló i Vallirana en finalitzar el segle XIX. Així com també els habitants de cada població. El director d’aquest anuari va ser Eduard Riera Solanich, que l’any 1896 va començar a publicar una guia sobre la indústria, les arts i oficis, sobre la propietat urbana, etcètera, de totes les ciutats i pobles de Catalunya. De fet l’Anuari Riera és una transcripció de la “Guía Practica de Industria y Comercio de España” que ja s’editava a Madrid des de 1879. Mitjançant aquesta guia o catàleg de finals dels segle XIX, hem pogut saber la diversitat de feines comercials i industrials de les nostres poblacions. * * * * VEURE-HO EN PDF

Les runes d'una masia abandonada

 PUBLICACIÓ 58

Les runes d'una masia del terme municipal de Cervelló totalment desconeguda Aquest petit treball de nou pàgines, que avui us presentem, està fonamentat en les runes d’una antiga casa de pagès, situada als voltants de can Cases de la Muntanya, en el terme municipal de Cervelló. Són les runes d’una casa envoltada de bosquina exuberant i que, dissortadament, en desconeixem completament el seu nom i el topònim que devia tenir. Hem de reconèixer que fins al dia d’avui no en sabem donar cap mena de referència ancestral ni familiar. El present treball, doncs, està basat només en el reconeixement d’un indret i dunes parets, enrunades, que en el seu dia van aixoplugar famílies pageses que treballaven la vinya. * * * * VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 57

Dos fills de Vallirana que emprengueren l'exili cap a França Aquesta vegada us tornem a presentar dues biografies de dos germans, en Francesc Panyella i Joan Panyella, fills de Vallirana que, dissortadament, per l’adveniment de la Guerra Civil Espanyola, van haver d’emprendre el camí de l’exili. Ambdós germans van poder escapolir-se cap a França; però, en Joan, en tornar a Catalunya, caigué sota les bales de la Guàrdia Civil a la població de Besalú (1953). Són unes breus biografies, elaborades pel nostre amic Francesc Ollé Dorca, que gentilment ens ha permès fer-les públiques. En Francesc Panyella, malgrat haver viscut durant molts anys a França –on enguany va morir a l’edat de 98 anys–, sempre havia estat vinculat a la seva població natal. Atès el seu suport en activitats culturals i a la seva lluita constant per l’aportació a la llengua catalana i a la història del poble català, l’any 2014, la Generalitat de Catalunya, li va concedir la Creu de Sant Jordi. * * * * VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 56

A la memòria de Joan Esteve Augé, un amic i company de muntanya En aquesta publicació us volem presentar una entrevista pòstuma que vam fer a Joan Esteve Augé; un valliranenc amant de l’excursionisme i associat al Centre Excursionista de Vallirana. Dissortadament, aquesta entrevista, ell ja no la podrà veure, perquè al cap d’un any de tenir-hi la trobada va morir a l’edat de 91 anys. Però hem considerat oportú, d’acord amb la seva família, de fer-la pública per tal d’homenatjar a una persona que inspirava fidelitat i germanor. El seu record, caminant per les muntanyes de la nostra terra, ens encoratja per continuar amb el seu entusiasme muntanyenc. * * * * VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 55

Una síntesi de la presentació del llibre de les masies El treball que us presentem és un compendi o una exposició de la xerrada que vàrem tenir el dia 22 d’octubre d’enguany, a la Biblioteca de Cervelló, relacionat amb la presentació del llibre de "Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana”. Atès que en una presentació hom sempre li fa la sensació d’haver-se deixat algunes coses que podríem haver aclarit millor els conceptes tractats, hem pensat exposar amb més profunditat el tema de les masies i de la pagesia en general dels nostres voltants. En conseqüència, el present treball, vol ser una mena d’assaig o anàlisi sintetitzat per tal de clarificar les arrels dels masos i les sovintejades problemàtiques del món camperol, així com els diferents estats de creixement de la pagesia i les cases de pagès que l’aglutinaven. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 54

Breu biografia de Jaume Vendrell Font En aquest treball us volem presentar una breu biografia d’un ciutadà de Vallirana, pertanyent a una de les famílies més emblemàtiques d’aquesta població. Ens referim a Jaume Vendrell Font (1923-2012), els pares del qual van ser els propietaris de la masia-hostal de cal Jep. Ha estat un treball elaborat pel nostre amic en Francesc Ollé Dorca, que gentilment ens ha ofert l’oportunitat de poder-li publicar un dels seus múltiples estudis de cròniques valliranenques que de tant en tant dona a conèixer a la població mitjançant diverses publicacions en les quals col·labora. * * * * VEURE-HO EN PDF

Episodis de la II República i la Guerra Civil a Torrelles de Llobregat

 Publicació 53

Torrelles de Llobregat un poble que també hagué de partir les atrocitats d’una incívica guerra civil Enguany ha fet 90 anys de la proclamació de la II República espanyola, 85 anys de l’esclat de la Guerra Civil i 82 anys del triomf dels militars colpistes, que mitjançant una guerra fratricida de 3 anys de durada, van implantar el mateix terror i les mateixes arbitrarietats d’aquells escamots que ells condemnaven. Gairebé ha passat una centúria i, amb tot, encara ens queden moltes coses per explicar i per damunt de tot, ens manca fer una autocrítica seriosa i responsable del desgavell que va representar l’aixecament revolucionari emprat per ambdues bandes. A Torrelles de Llobregat, un poble d’escassament 875 habitants a la dècada de 1930, devia ser una societat més o menys tranquil·la. Durant el període monàrquic i republicà no s’hi albiren gaires enfrontaments polítics. És a partir de l’alçament feixista del 18 de juliol de 1936, que els escamots de La Torrassa i de Sant Vicenç dels Horts van imposar la seva Llei i la força que els donaven les pistoles, atemorint una població impotent. El present treball, basat sempre segons la documentació que hem pogut consultar, l’hem desenvolupat sobre diversos episodis esdevinguts a la població de Torrelles, que van des de la proclamació de la República fins a la postguerra (1931-1940).   VEURE EN  PDF

CAN PI DE LA SERRA, TORRELLES DE LLOBREGAT

 PUBLICACIÓ 52

A quest més de setembre ens hem volgut endinsar dins la vida ancestral d’una casa de pagès o masia de Torrelles de Llobregat, que, curiosament, porta el mateix nom d’una altra masia de Cervelló. Estem parlant de can Pi de la Serra de Torrelles.

No hem pogut esbrinar si hi havia relació entre els de can Pi de la Serra de Cervelló i els de can Pi de la Serra de Torrelles. El fet és que mentre can Pi de la Serra de Cervelló adopta el sobrenom de ”La Serra”, sense que hi hagi una persona que porti aquest cognom, en canvi a Torrelles, sí que hem trobat referències d’un ciutadà que s’anomenava “de la Serra”. Concretament en Joan Palau de la Serra, nom o malnom que després, en passar la propietat a un Salvador Pi, (segle XVII) adoptaria el sobrenom de l’antic posseïdor de la finca.

El treball, doncs, està relacionat en el fet familiar dels antics propietaris del mas conegut, com hem dit, amb el nom de Can Pi o Can Pi de la Serra

Veure-ho en PDF