divendres, 11 de febrer del 2022
dimarts, 1 de febrer del 2022
Les runes d'una masia abandonada
PUBLICACIÓ 58
dimarts, 18 de gener del 2022
PUBLICACIÓ 57
dijous, 23 de desembre del 2021
dijous, 16 de desembre del 2021
PUBLICACIÓ 56
dimarts, 30 de novembre del 2021
PUBLICACIÓ 55
divendres, 5 de novembre del 2021
Publicació 54
dijous, 14 d’octubre del 2021
Episodis de la II República i la Guerra Civil a Torrelles de Llobregat
Publicació 53
dimecres, 15 de setembre del 2021
CAN PI DE LA SERRA, TORRELLES DE LLOBREGAT
PUBLICACIÓ 52
A quest més de setembre ens hem volgut endinsar dins la vida ancestral d’una casa de pagès o masia de Torrelles de Llobregat, que, curiosament, porta el mateix nom d’una altra masia de Cervelló. Estem parlant de can Pi de la Serra de Torrelles.
No hem pogut esbrinar si hi havia relació entre els de can Pi de la Serra de Cervelló i els de can Pi de la Serra de Torrelles. El fet és que mentre can Pi de la Serra de Cervelló adopta el sobrenom de ”La Serra”, sense que hi hagi una persona que porti aquest cognom, en canvi a Torrelles, sí que hem trobat referències d’un ciutadà que s’anomenava “de la Serra”. Concretament en Joan Palau de la Serra, nom o malnom que després, en passar la propietat a un Salvador Pi, (segle XVII) adoptaria el sobrenom de l’antic posseïdor de la finca.
El treball, doncs, està relacionat en el fet familiar dels antics propietaris del mas conegut, com hem dit, amb el nom de Can Pi o Can Pi de la Serra
dimecres, 25 d’agost del 2021
La senyoria del castell de Cervelló s. X-XVIII
Benvolguts amics i amigues |
|---|
Després de les vacances d’estiu us volem presentar un altre treball sobre els senyors feudals que cobraven, amb escreix, grans quantitats de tributs agrícoles a la pagesia. Una pagesia rural (de Cervelló, La Palma, Vallirana, Sant Vicenç dels Horts, etc.) que depenia irremeiablement del castell termenal de Cervelló.
Des del segle X fins ben entrat el segle XIX, amb certes reminiscències en bona part del segle XX (com ara els censos), els habitants del castrum cervelione, estaven obligats a satisfer als propietaris de la senyoria jurisdiccional del terme una bona part dels fruits que es conreaven a la terra (el delme i primícies).