PUBLICACIÓ 37
dissabte, 21 d’abril del 2018
dijous, 5 d’abril del 2018
dimarts, 6 de març del 2018
PERSONATGES DEL CERVELLÓ DEL SEGLE XIX
A finals del segle XIX l’economia
cervellonina va tenir un creixement bastant important, fins al punt que
molt sovint a Cervelló se l’anomenava “la petita Amèrica”.
El creixement econòmic va ser motivat,
en bona part, per un seguit de personatges que al llarg del segle XIX van
deixar petjada en la seva tasca laboral, social, política
o religiosa.
Per tant el llibre, que he escrit:
[PERSONATGES DEL CERVELLÓ DEL SEGLE XIX]
És un treball enfocat
a recordar les persones i fer memòria de la seva vida i, per què no?
De la seva obra.
Per exemple un dels personatges que hi
surt biografiat és un mossèn de Cervelló dels anys 1800-1835. Ens referim a Antoni
Puigbert Romagosa. Quina relació hi ha entre aquest mossèn i la Guerra del
francès (1808-1814) esdevinguda a Cervelló? I la pubilleta de can Pi,
biografiada per Pitarra? Va existir mai aquesta pubilleta? I si va existir, de
qui era filla i quan va néixer? Com neixen les indústries i els comerços de
Cervelló i qui en són els artífex? I qui eren els de cal Xandri o els Pau-Poch
o cal Capeta o cal Tomàs Forner, per citar alguns dels comerços més
característics de la població?
Tots aquests interrogants els podreu
desencallar en l’edició del llibre de Josep Llurba Rigol.
Personatges de Cervelló del segle XIX és un recull biogràfic de persones que en el seu dia van fer quelcom:
positiu o negatius per al poble de Cervelló.
Per tant, i pensant que el llibre pot
contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau
dir-vos que les vostres aportacions i suports seran ben agraciades.
Per donar-hi suport només necessiteu 30
segons i tres passes.
Entreu a:
A la banda dreta cliqueu a APORTACIÓ i
indiqueu l’aportació que hi voleu aportar.
dissabte, 24 de febrer del 2018
Nou llibre de Josep Llurba Rigol
"PERSONATGES DE CERVELLÓ DEL SEGLE XIX"
UNA MENA DE DICCIONARI BIOGRÀFIC DE PERSONATGES CONEGUTS O NO TANT DE LA HISTÒRIA CERVELLONINA DEL SEGLE XIX
És un llibre basat en la xerrada col·loqui que vaig fer el passat dia 26 de gener de 2018 a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Cervelló. Atès que algunes persones em van suggerir que fes un llibre sobre els continguts explicats, m’he decidit fer-lo, tot aprofitant el sistema de mecenatges que ens ofereix MECENIX.
Per tant, i pensant que el llibre pot contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau dir-vos que les vostres aportacions i suports seran ben agraciades.
Per donar-hi suport només necessites 30 segons i tres passes.
Entra a:
dissabte, 20 de gener del 2018
Xerrada col·loqui
Divendres, dia 26 de gener de 2018
a les 18.30h a la Biblioteca de Cervelló Xerrada sobre personatges de Cervelló del s.XIX
La xerrada, doncs, serà feta sobre una certa biografia d'aquestes persones que, a la seva manera, van deixar petjada. Alguns d'aquest personatges avui són coneguts, altres se'n sap ben poca cosa i fins i tot no se'n sap res. Per tant, es tracta de donar a conèixer persones que en el seu dia van traçar el camí del Cervelló d'avui.
diumenge, 24 de desembre del 2017
dijous, 30 de novembre del 2017
dissabte, 16 de setembre del 2017
dimecres, 2 d’agost del 2017
Homenatges idolatrats i víctimes oblidades
Homenatges idolatrats i víctimes oblidades
Massa sovint els poblaments veïnals necessiten sostenir faules d’éssers sobrenaturals o extraordinaris que durant el llarg de la seva vida han deixat una petjada ideològica damunt les creences de la comunitat, que les ha considerat com a fets patriòtics o dogmàtics.
Si en un moment d’aquesta vida –llarga i dilatada–, s’hi esdevé un fet tan transcendental com el d’una guerra civil, esdevinguda entre veïns de la mateixa comunitat, aleshores la cosa ja agafa un caire èpic, amb narracions glorioses embolcallades de sentiments patris i altres galindaines; algunes vegades per disfressar les pròpies misèries humanes.
Una guerra en si mateixa, ja és tot un fracàs humà, però és que una guerra civil és el súmmum de l’estupidesa. I, malgrat tot, vull dir malgrat la pèrdua de vides humanes, de misèries, de fam, d’injustícies i d’un sens fi d’accions violentes que deixen un poble, una ciutat o un país fet cendres, encara hi ha situacions per fer aflorar Àngels salvadors, que d’entremig de tantes cendres i de tants cadàvers innocents, hi sorgeixen com a fantasmes per alçar-se en herois de la tragèdia amb els quals sempre hi ha algú o altre que s’hi emmiralla.
Les revolucions –i la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 en va ser una–, no serveixen per a res, només per crear odis, revenges i mites. Després de la revolució, damunt les ruïnes i la sang dels que hi han perdut la vida, hi sorgeix una altra societat, la dels vencedors. Uns vencedors que, a pesar de deixar el país arrasat amb sang i foc, moltes vegades són recolzats o emparats o tolerats pels qui de bell antuvi semblaven oposar-s’hi.
Amb els anys una majoria de persones de la comunitat veïnal oblida les atrocitats comeses entre uns i altres. Massa sovint aquest oblit ens ha portat a deixar de banda els autèntics ídols del desastre que va representar la Guerra Civil espanyola. Ídols i víctimes anònimes que van patir els estralls d’aquell conflicte bèl·lic i que mai ningú els dedicarà el nom d’una Rambla o d’un carrer o simplement una senzilla placa on es recordi el seu sacrifici i la seva obligada aportació a la causa fratricida.
Les víctimes reals d’aquella guerra civil espanyola, no són els seus dirigents ni els cabdills revolucionaris o facinerosos que tenien la societat atemorida, sinó que les autentiques víctimes d’aquella estúpida contesa van ser les dones i les criatures que van patir les atrocitats dels uns i dels altres.
Amb els anys homenatgem a personatges que en la seva vida eren força mediocres i només han viscut de la política; sense oblidar, però, que molts s’hi han enriquit. Elogiem les seves frases, sovint buides de contingut, i exaltem les seves gestes. Els fem monuments, els portem flors a les seves tombes... Fins i tot, si convé, els fem marquesos, títol nobiliària de l’època medieval. Tot molt bonic, molt entendridor, fins i tot molt emotiu, però amb tanta parafernàlia hem oblidat aquells homes que van patir l’exili, els camps de concentració; les presons inhumanes de l’invicte cabdill; els judicis sumaríssims; pallisses i tortures; els piquets d’execució. I no ens deixem les vídues, amb les seves criatures de pocs anys, que van haver de patir l’escarni dels revoltats que en nom de Déu aplicaven severament la seva llei, la seva cultura, la seva llengua (menyspreant la nostra), la seva doctrina i la seva religió.
Vídues i dones en general que després de partir les conseqüències de la guerra van veure com alguns dels nostres prohoms se’ls rescabalava, amb sumes quantioses de diners per tot el temps que van estar exiliats, mentre elles tenien una pensió de misèria, essent com van ser les verdaderes heroïnes i víctimes innocents d’aquell enfrontament entre persones del mateix veïnatge.
En record i a la memòria, doncs, d’aquelles dones, criatures i represaliats en general, que l'escrit serveixi com a un respectuós homenatge que jo, des d’aquesta finestra, que m’han brindat els responsable de l’edició del “Sauló”, els vull retre perquè penso que si algú es mereix un homenatge són aquestes víctimes, silencioses i humils.
Josep Llurba Rigol (juliol 2017)
Publicat a la revista cervellonina:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)