La Font de Flàvia, Cervelló
Quan la vida camperola dels nostres termes municipals estava en plena ebullició, les contrades estaven plenes de fonts. Eren deus d’aigua, que brollaven dels aqüífers soterranis. Però dissortadament si volem narrar alguna anècdota, història o vivència d’algun fet interessant, no tenim cap documentació escrita sobre cap font.
Per desgràcia avui pràcticament no queden ni fonts ni històries per explicar, perquè ben mirat els brolls d’aigua eren aprofitats pels pagesos per assedegar la seva set i la de donar aigua als animals de càrrega. Quan la vida pagesa s’esllanguí, les fonts es van emmarcir. Les tres o quatre fonts més importants del municipi van ser la Font de la Resclosa, la Font de Flàvia, les Quatre Fonts, les Roquetes. La resta eren fonts molt allunyades del nucli urbà de la població.
Potser la font que més m’ha captivat és la Font de Flàvia, no pas perquè hagi trobat anècdotes documentades, sinó perquè sempre m’ha interessat el topònim de Flàvia. En aquest treball, doncs, he intentat aclarir una mica el nom propi de lloc.
Com que va ser un treball de camp que vam començar amb la meva esposa, Gemma Gou Benet, que dissortadament ens va deixar l’any 2024, l’he volgut dedicar en memòria i en record de la seva persona, que estimava incondicionalment tant Cervelló com Vallirana, el seu poble natal.
* * * *
VEURE-HO EN PDF 
|
