LA IGUALTAT, UN MITE DE L’ESQUERRA CAVIAR
Quan diem l’esquerra caviar ens volem referir a certes expressions polítiques, normalment d’ús col·loquial, potser fins i tot despectiu, que molt sovint hom utilitza per desmuntar aquelles proclames d’idees d’esquerra, però que en realitat estan ben allunyades dels ideals que prediquen i que diuen defensar.
Una de les frases típiques de l’esquerra de saló, que viu com un rei, és el tema de “la igualtat”. És a dir, que tothom ha de ser igual: tots hem de cobrar el mateix, tots hem de tenir la mateixa casa, el mateix cotxe i fins i tot, si m’apureu, potser la mateixa dona (o home). No, ja sé que mai hem arribat a tant, però si ens agafem al peu de la lletra això de què tots hem de ser iguals, al final de la pel·lícula resultarà ser un argument molt avorrit. Us imagineu un món on tothom fos igual? Perdoneu, eh! Però n’hi hauria per fotre’s un tret al cap!
El tema d’aquest mes, doncs, tracte de la igualtat humana i les conseqüències que han portat a l’aberració d’igualar a tothom igual. Dissortadament, els qui han confeccionat o implementat aquest model, són els qui han aconseguit fer una societat més pobra, més desigual i menys lliure.
Tanmateix, l’origen del mot “igualtat”, no és un concepte modern sinó, més aviat és una expressió tan antiga com la mateixa humanitat. Aristòtil, el segle IV a.n.e., ja parlava de la igualtat; els cristians de l’antiga Roma també parlaven d’igualtat davant de Déu, però l’escriptor francès, Honoré de Balzac (1799-1850), ja deia que la igualtat tal vegada és un dret, però no hi ha poder humà que ho aconsegueixi aplicar.
* * * *
VEURE-HO EN PDF 
|
