Publicació 107

HISTÒRIES DE CAN BASSONS DEL MOLÍ (CERVELLÓ) En el llibre de LES MASIES DE CERVELLÓ, LA PALMA DE CERVELLÓ I VALLIRANA, editat per Nec.tar Editorial, l’any 2021, ja vam exposar en forma sinòptica la vida de la casa de can Bassons del molí, però en el present treball, i a raó dels diversos documents que hem anat trobant, hem volgut eixamplar una mica la història d’aquesta masia. Can Bassons del molí, és una de les masies més antigues de Cervelló, atès que un document trobat a la Biblioteca de Catalunya, ens diu que l’any 1250 aquesta casa, amb el seu molí (dit aleshores molí dels Gorgs) i el cognom Bassons, ja existien, en conseqüència estem parlant d’una casa de prop de 800 anys d’història. Així, doncs, ens ha semblat oportú donar rellevància a certs esdeveniments que varen succeir durant el segle XIX i part del XX en aquella família, la nissaga dels quals és tan extensa que es perd en la foscúria de l’antiguitat. Tanmateix, sempre ens reca el fet d’haver-nos deixat coses per documentar, segurament que més transcendentals de les que expliquem avui, però la història que nosaltres fem pública es basa, sempre, en la documentació que ens arriba a les nostres mans i, sobretot, amb el material que trobem buscant pels arxius. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 106

LA REMENÇA, L’ESCLAVATGE DEL PAGÈS Aquest nou treball que tracta de la remença, ha estat elaborat en ple mes de juliol, on les temperatures han arribat a assolir límits bastant elevats. La remença és un mot femení però vinculat majoritàriament al món de la pagesia, principalment als pagesos. Durant el temps del feudalisme els remences o també dit pagesos de remença eren uns ciutadans camperols que estaven sotmesos a la servitud de la gleva o al terrós de terra. No podien abandonar el mas ni la terra sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era una taxa imposada pel senyor que el pagès i la seva família havien de pagar si volien ser homes lliures. El sistema feudal també afectà plenament les nostres contrades i Cervelló no se’n va poder pas deslliurar tot i que gràcies a una carta de franqueses feta per Guillem II de Cervelló, per ordre expressa del rei Jaume I el Conqueridor (1267), els nostres pagesos van poder eximir-se de la servitud al senyor i podien escapolir-se del maltractament i alhora tenir una certa llibertat de moviment. * * * * VEURE-HO EN PDF