EL RAÏM I EL VI DE CERVELLÓ (SEGLES IX-X - XVIII)
No diem pas res de nou si apuntem que antigament les nostres terres estaven curulles de vinya. Ho confirmen les petjades que encara avui es poden observar guaitant els marges i les barraques de pedra seca escampades arreu del municipi.
Però, tanmateix, abans del segle XVIII l’elaboració de vi no era una prioritat. És a partir de l’any 1778, amb l’alliberació del comerç amb Amèrica i, sobretot, arran de la fil·loxera (a mitjan segle XIX), que les nostres contrades, i la gent que es dedicava a la pagesia, van veure una oportunitat de negoci per la necessitat que hi havia de produir vi.
Amb aquest treball que us presentem volem donar una lleu pinzellada dels motius pels quals avui encara podem trobar restes de vinyes situades en llocs de difícil accés i amb la necessitat d’aleshores per rompre terres per conrear-hi ceps. L’escassetat de raïm europeu per la malura de la fil·loxera va fer possible la conveniència d’explotació vinícola.
Avui, la pineda i malesa que envolten els nostres paratges gairebé fa impossible reconèixer que aquell lloc havia estat una catifa de ceps i un lloc on el pagès es guanyava la vida treballant la terra rogenca i encrostada.
* * * *
VEURE-HO EN PDF
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada