CALENDARI 2024

 Veure en PDF 

 Publicació 85

Records de Nadal, records d’infantesa En el present treball (aprofitant la festivitat nadalenca d’aquests dies), he volgut fer una glosa personal sobre aquells Nadals dels anys 1940-1950. En conseqüència, tot aprofitant l’avinentesa per a desitjar-vos unes molt bones festes, voldria donar la visió d’una criatura cervellonina relacionada en aquells Nadals, avui tan llunyans de la meva infantesa. Certament, admeto que és un tema subjectiu, que s’allunya de l’orientació històrica que anem aplicant des que vam crear el bloc de Marges i vinyes. Però, parlar de 80 anys enrere, encara que sigui un tema particular, també entre dintre la cronologia històrica dels nostres treballs locals. I ens ha semblat interessant exposar una experiència d’un nen que va viure una altra manera de celebrar el Nadal de com es fa ara. * * * * VEURE-HO EN PDF

trobada al castell 1981

 Publicació 84

PEL·LÍCULA RECORDANT LA TROBADA AL PLA DEL CASTELL - 1981 Per ressaltar i no oblidar el record dels qui ja ens han deixat hem volgut muntar una petita pel·lícula amb les fotografies que es van fer durant el dinar a dintre la planura del castell de Cervelló, l’any 1981. És un muntatge que dura 7,03 minuts entre els quals es van desglossant escenes fotogràfiques del dinar i de les famílies que al voltant d’una taula, col·locada a l’aire lliure, al marge d’ideologies polítiques i consignes partidistes, gaudien d’un dia de trobada festiva i popular. Per veure-la cliqueu a la mà----------> * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 83

Capbreus de l'Hospital d'Olesa i Vallirana 1587 - 1596 Aprofitant que l’any vinent L’ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA, celebrarà el quarantè aniversari de la seva fundació, vam decidir publicar un petit treball sobre els capbreus que l’Hospital de Cervelló gravava a les masies de Vallirana. És un treball transcrit íntegrament de la documentació de finals del segle XVI en el qual es poden estudiar les propietats, els termes, topònims i persones que hi havia en aquells moments al territori municipal de Vallirana. Per tant, no és un treball de lectura sinó d’informació i consulta per trobar antecedents relacionats en una època agrícola i rural dels nostres pobles. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 82

Les pedreres i els forns de calç de Cervelló Sovint ens agrada fer biografies de persones, aquesta vegada ho hem fet biografiant una pedrera i quatre forns de calç. Tot situat en el territori municipal de Cervelló. Llevat del llibre que vam publicar juntament amb en Marià Sala López, l’any 2018 (PICAPEDRERS I MOLERS DE CERVELLÓ), ben poques referències històriques tenim del treball de les pedreres. A la publicació de Marges i vinyes, ens plau haver trobat una nova documentació i poder fer un treball sobre un tema tan important com ho va ser la tasca laboral dels picapedrers i calcinaires. D’aquella tecnologia antiquíssima avui pràcticament no en tenim testimonis humans, només la petjada de les pedreres i les restes dels forns de calç, que encara subsisteixen situats per les nostres contrades, ens indiquen l’activitat humana d’uns oficis artesans que ja no tornarem a veure mai més. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 81

CONTRIBUENTS DE CERVELLÓ, ANY 1951 L’any 1951, dotze anys després d’haver acabat la Guerra Civil Espanyola, l’amillarament o el que després es diria l’IBI (Impost de Béns Immobles), els ciutadans de Cervelló els calia tributar l’impost directe que gravava la titularitat dels drets damunt de qualsevol immoble o de riquesa pecuària (bestiar que tinguessin utilitat per a la casa, com podien ser cavalls, egües, vaques, etc.). Per tant, hem confeccionat un llistat de tota persona vinculada a la població de Cervelló, que estava obligada a ser contribuent a partir de l’adquisició d’una propietat, ja fossin veïns estables o el que ells consideraven forasters, que tenien propietats, però que no residien habitualment al poble. Les taules que hem confeccionat, doncs, són un llistat dels tributs municipals que l’Ajuntament de Cervelló cobrava als propietaris de la població i a l’agregat de La Palma. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 80

PADRÓ D’HABITANTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT, ANY 1889 Aquesta vegada hem tornat de bell bou a transcriure fil per randa el padró d’habitants de Torrelles de Llobregat de l’any 1889. Potser la característica d’aquest padró, relacionat amb els anteriors que hem anat publicant, és que hom, a més de trobar persones del seu propi llinatge, podrà veure la data de naixement; la població de residència; l’estat civil i la professió de cadascun dels habitants. Dissortadament, les dones aleshores no constaven que tinguessin cap mena d’ofici, exceptuant una modista. Tots els oficis o professions eren per als homes, destacant principalment l’ofici de pagès, si bé ells anotaven “llaurador”, els quals representaven el 83,46% del total d’oficis de la població activa d’aleshores a Torrelles de Llobregat. El llistat del padró l’hem transcrit amb tots els detalls, segons la documentació arxivada a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 79

Cens electoral de l’any 1889 a Vallirana Aprofitant la calor del mes d’agost, hem confeccionat el llistat d’electors de Vallirana de l’any 1889. Per tant, estem parlant d’un cens electoral on només figuraven els homes majors de 25 anys. En conseqüència, les persones anotades no representen el cens total d’habitants de la població, car les dones aleshores no podien votar i evidentment les minories d’edat tampoc, ni els qui poguessin tenir alguna discapacitat física o moral. Aclarim, doncs, que l’any 1889 a la població de Vallirana només tenien dret de vot 152 persones i aleshores la població rondava entre les 1.400 a 1.500 persones. L’hem transcrit fil per randa segons el llibre d’actes original de l’Arxiu Municipal de Vallirana. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 78

Dos esdeveniments durant la Guerra Civil a Vallirana L’any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, a la població de Vallirana hi tenen lloc dos esdeveniments relacionats amb el comportament dels polítics, sindicats i fins i tot civils. Estudiant aquests dos fets que avui us presentem hom arriba a la conclusió que la República no podia acabar bé atesa la quantitat de reietons, cabdills i tocacampanes que no feien altra cosa que entorpir la bona marxa d’un nou règim republicà, que va ser capaç d’engegar la monarquia borbònica a pastar fang, només amb unes simples eleccions municipals. Tot i que la monarquia va caure més pels seus propis errors que no pas per grans conspiracions de les elits dominants. El primer esdeveniment de Vallirana està relacionat amb les divergències polítiques del consistori valliranenc i el segon és la problemàtica del Decret de Col·lectivitzacions, que donava dret al Sindicat Agrícola per apoderar-se d’un molí d’oli que estava en mans privades. La polèmica per consolidar un Ajuntament i la imposició d’un sindicat agrícola en voler llevar la propietat d’un molí d’oli, són prou clarificadores d’unes divergències entre ciutadans on molt sovint volien imposar el seu punt de vista o la seva doctrina per damunt del sentit comú. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 77

EL PADRÓ D’HABITANTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT DE L’ANY 1859 Atesa la demanda d’alguns veïns de la població de Torrelles que ens van demanar si podríem publicar algun altre llistat d’empadronament del poble, i donat que a les nostres mans ens ha arribat documentació relacionada amb el patró d’habitants de Torrelles de l’any 1859, ens hem posat a la feina i avui posem de nou –al servei general dels qui estan interessats a trobar les seves arrels ancestrals–, tota la relació d’habitants censats a la població de Torrelles de l’any 1859. Del llistat d’habitants, hom pot treure algunes conclusions. A més de trobar orígens familiars del segle XIX, hom pot saber els propietaris de les cases i el lloc de procedència de cada persona. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 76

L’ENTREVISTA FETA A EN RAFALET AZNAR En aquest nou treball us presentem una entrevista que vam fer a RAFALET AZNAR ADAN, un cervelloní de soca-rel, un ciutadà comú que ha tingut com a referència personal el respecte als seus veïns i a les persones de la seva comunitat. L’entrevista amb en Rafalet ens transporta per a uns moments en aquell Cervelló dels anys 1950-1960, en què la vida politicosocial, cultural, esportiva i religiosa d’aquelles èpoques, era totalment diferent del tarannà d’avui en dia. En l’entrevista hom s’aboca amb aquells bells records de l’època llunyana d’en Rafalet, on l’escola era una qüestió intranscendent i el treball juvenil per ajudar la família era la prioritat més important. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 75

La ponència al Museu de Terrassa sobre el vidre de Cervelló Aquest passat dijous, dia 1 de juny de 2023, el Grup de Recerca de Cervelló va anar al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica a Terrassa per a participar en les jornades sobre el Patrimoni i indústria del vidre a Catalunya. Com que juntament amb l’Èric Gómez Aznar, vaig tenir el goig de poder-hi col•laborar, tot fent una dissertació sobre la vida laboral i empresarial del vidre de Cervelló, he volgut publicar la meva ponència a fi de donar-la a conèixer als nostres seguidors dels treballs d’història que sovint anem publicant. Per tant, gràcies a la benvolença dels responsables del Grup de Recerca de Cervelló, que van comptar amb la meva persona, em plau presentar-vos aquest informe de la història del vidre a Cervelló, que vaig exposar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 74

14 d’abril de 1931 Proclamació de la Segona República a Vallirana Enguany s’esdevenen noranta-dos anys de la proclamació de la Segona República Espanyola. Per aquest motiu ens ha semblat escaient recordar els moviments politicosocials de la població de Vallirana. En aquest treball, doncs –segons la documentació que hem pogut consultar–, hem intentat exposar la situació que es va viure, políticament, abans i després de proclamar-se la caiguda de la monarquia borbònica. És una petita part de la història de Vallirana que fins avui no s’havia fet pública o, en tot cas, s’havien fet lleugeres pinzellades sense aprofundir en els moments d'incertesa com ho era el fet d’un canvi de règim mitjançant unes simples eleccions municipals. * * * * VEURE-HO EN PDF

Publicació 73

El padró d’habitants de Torrelles de Llobregat, 1842 - 1857 El treball que avui us presentem és una transcripció del llistat d’empadronament dels habitants del municipi de Torrelles de Llobregat registrats en el període dels anys 1842 i 1857. Per tant, no és un relat literari, sinó un seguit de cognoms torrellencs, els quals componien tot el cens municipal esdevingut en aquelles dates de mitjan segle XIX. De fet, hem pensat fer públic aquest empadronament municipal de cara a facilitar el seguiment familiar de la població de Torrelles, sobretot per als estudiosos que volen investigar les branques genealògiques dels seus progenitors.

* * * *

VEURE-HO EN PDF

Publicació 72

Expedientats i exiliats de la Guerra Civil Espanyola: Cervelló, La Palma i Vallirana El treball que us trametem avui està fonamentat en recordar les víctimes de la repressió franquista un cop acabada la guerra civil (1939). El contingut del present escrit, doncs, vol explicitar –a fi que en quedi memòria per les futures generacions–, les vicissituds de les persones cervellonines que d’alguna manera van ser expedientades i reprimides per les represàlies dels militars que van guanyar la guerra. Uns van haver de tastar la Pau de Franco , amb presons, condemnes sumaríssimes, camps de treballs i fins i tot penes de mort. Altres van haver d’emprendre el camí de l’exili per escapolir-se de les urpes franquistes, curulles de venjança més que de justícia. El context està estructurat en diversos episodis: una breu sinopsi dels orígens de Cervelló; la revolució industrial del segle XIX, les divergències polítiques del segle XX, amb la proclamació de la Segona República Espanyola, l’esclat de la Guerra Civil i la postguerra. Acabant amb tots els represaliats que van patir la justícia de Franco , els qui van emprendre el camí de l’exili i finalment una relació de les 44 persones que van morir a causa de la guerra. * * * * VEURE-HO EN PDF

 Publicació 71

Els estiuejants de Vallirana Aquest nou treball que us presenten, va a càrrec del nostre amic Francesc Ollé Dorca, que ha volgut comentar la ciutadania, que els anys 1940 a 1970, van venir estiuejar a la població de Vallirana. És una lleu exposició d’un paisatge humà valliranenc que va tenir la presència de famílies vingudes de Barcelona i que van viure conjuntament amb la població local. Alguns d’aquests estiuejants van deixar una empremta en la vida col•lectiva de Vallirana. Per tant, el treball vol reflectir un record d’aquells anys on la vida valliranenca es veia enriquida per l’aportació cultural, social, i sovint recreativa i econòmica, d’aquelles persones que venien a passar l’estiu al poble.

* * * *

VEURE-HO EN PDF

 PUBLICACIÓ 70

Censos i Capbreus que pagaven a Vallirana entre els Segles XVI - XIX * * * * VEURE-HO EN PDF

La Coral DIANA (1863-2023 Sentit homenatge als 160è aniversari de la fundació de la Coral DIANA de Cervelló Enhorabona! * * * * VEURE-HO EN PDF Si voleu veure una pel·lícula de la Coral, filmada l'any 1975 en format Super-8, cliqueu aquí

 PUBLICACIÓ 68

El cos municipal de Vallirana era independent del de Cervelló Com que durant una bona colla de segles (XIII-XIX) l’església de Cervelló i el seu clergat han estat els posseïdors de les parròquies de La Palma i de Vallirana, sovint ens ha semblat que la part comunal o municipal d’aquests municipis també estaven sota la potestat comunal de Cervelló. Sí que és sabut que La Palma, fins a l’any 1998 va ser un agregat del municipi cervelloní, però Vallirana no. El treball que us presentem avui, doncs, és justament per clarificar que la municipalitat de Cervelló envers Vallirana (a diferència de La Palma) no ha existit, almenys a partir de 1262 que és la data en què la comunitat valliranenca passa a dependre i a ser feudatària de l’Hospital d’Olesa, també conegut com a Hospital de Cervelló. La pregunta que ens formulem és per què eclesiàsticament els capellans manaven sobre la població i, en canvi, l’ens comunal no? Ens sembla que la resposta l’hem clarificat amb un seguit de raonaments que trobareu en el present treball. * * * * VEURE-HO EN PDF