dilluns, 24 de desembre del 2018
dimarts, 18 de desembre del 2018
Bones festes de Nadal
Un any més us volem desitjar
unes bones Festes nadalenques
i un pròsper Any Nou 2019
dilluns, 10 de desembre del 2018
dissabte, 17 de novembre del 2018
diumenge, 4 de novembre del 2018
Anècdota curiosa de la Font de Flàvia
ANÈCDOTA
CURIOSA DE LA FONT DE FLÀVIA
Els qui tenim una certa edat i som nascuts al
ventrell de la terra cervellonina, tenim uns certs records de diversos paratges
de Cervelló. Per exemple la Font de Flàvia, tot i que no era una font molt
freqüentada –sobretot si la comparem amb la Font de la Resclosa–, sí que sovint
era el refugi de la mainada que hi anava a pair les seves malifetes i, per
damunt de tot, l’aigua que en sorgia com
un fil d’or enlluernador, servia per assedegar el pagès que feinejava per
aquelles contrades plenes de ceps, d’oliveres i camps d’ordi o blat.
Un mes de setembre, en plena collita del raïm i
alhora d’anar esmorzar, a un dels veremadors se li va ocórrer fer-se uns
bunyols de farina. Per fer-se els bunyols calia remullar-los amb aigua i,
dissortadament, en aquells moments, en tot el tros, no hi havia ni un bri d’aigua.
Però la benaurança va ser que la vinya estava ben a prop de la Font de Flàvia.
Només calia baixar la torrentada, car la vinya estava damunt, a tocar de la
font. Per tant només era qüestió d’enviar-hi un vailet perquè portés l’aigua
amb el càntir.
L’home, amb to enèrgic i amb veu ferma i estrident
com un militar de quarta generació, ordenà
al vailet, que tenia més a prop, perquè li anés a buscar aigua a la font,
perquè ell la necessitava; no pas per veure, sinó per fer-se uns bunyols de
farina. Llavors, doncs, davant de tanta ordenança, gairebé com si el qui
ordenava fos un cavaller de la taula rodona, el nano hagué d’agafar el càntir
i... cap a la Font de Flàvia a buscar-li l’aigua per al veremador, no fos
cas que per causa dels bunyols no es pogués acabar de collir els raïms de la
vinya.
Però, és clar, que va passar? Que els infants no
tenen coneixement de les ànsies dels grans i menys comprendre les cabòries d’un
personatge estrafolari com una mala cosa. Així que les presses de l’home no
eren les mateixes del nano i, el vailet, enlloc de fer-ne via, es va entretenir
més del compte.
L’home, en veure que ni el nano ni l’aigua no arribaven, es va començar a posar
nerviós fins al punt que gairebé li agafa una basca. Tots els altres veremadors
ja el calmaven perquè tingués paciència, que no es posés nerviós, vaja. Però no
hi havia manera de calmar el seu caprici de fotre’s uns bunyols de farina. Per
tant, com que el nano i el càntir no venien, què va fer el nostre home? Doncs
va agafar la bota de vi, que d’això si que mai n’hi faltava, i va començar a
fer-se els bunyols amb vi, enlloc de fer-se’ls amb aigua. Quan ja tenia els
bunyols fets, aleshores va arribar el xavalet amb el càntir de la font, ple
d’aigua, naturalment. En veure’l, va ser tanta
la irritació que va tenir, que tot d’una va agafar la paella i els
bunyols i tot a fer punyetes pels entorns d’aquella terra aspre i pedregosa.
Sort que el noiet encara estava allunyat d’ell perquè si no, segurament que
aquella paella i els bunyols li haguessin
anat espetegar al damunt.
El xicot, mig esporuguit va fugir cames ajudeu-me,
mentre l’home el cridava perquè li portés el càntir. Com que el nano no se li acostava ni en fum
de sabatots, va optar per anar ell mateix a la recerca del càntir. Però, les dissorts mai arriben soles i a l’hora de tornar a fer-se els bunyols de
farina –ara sí, amb aigua de la Font de Flàvia–, es va adonar que no li quedava
més farina. La irritació fou considerable, fins al punt que volia atonyinar el
nano per haver arribat tard. Però el nano, “cames per què us vull” va arrencar
a córrer i l’home, molt a pesar seu no el va poder aconseguir de cap manera.
Aleshores es va dedicar a cercar els quatre bunyols de farina, fets amb vi, que
ell mateix havia llençat per terra i tot espolsant-ne la brutícia se'ls va anar
cruspint d’un en un, amb una cara de mil dimonis, però confortat amb el seus
bunyols de farina i de vi. L’aigua, però de la Font de Flàvia, que el vailet
havia portat amb un càntir, va servir, malgrat tot, per ajudar a refrescar
la boca i la gola d’aquells veremadors.
Josep
Llurba Rigol, setembre 2018
Escrit publicat a la Revista de Segle Nou
Escrit publicat a la Revista de Segle Noudilluns, 1 d’octubre del 2018
diumenge, 2 de setembre del 2018
dilluns, 16 de juliol del 2018
dissabte, 21 d’abril del 2018
dijous, 5 d’abril del 2018
dimarts, 6 de març del 2018
PERSONATGES DEL CERVELLÓ DEL SEGLE XIX
A finals del segle XIX l’economia
cervellonina va tenir un creixement bastant important, fins al punt que
molt sovint a Cervelló se l’anomenava “la petita Amèrica”.
El creixement econòmic va ser motivat,
en bona part, per un seguit de personatges que al llarg del segle XIX van
deixar petjada en la seva tasca laboral, social, política
o religiosa.
Per tant el llibre, que he escrit:
[PERSONATGES DEL CERVELLÓ DEL SEGLE XIX]
És un treball enfocat
a recordar les persones i fer memòria de la seva vida i, per què no?
De la seva obra.
Per exemple un dels personatges que hi
surt biografiat és un mossèn de Cervelló dels anys 1800-1835. Ens referim a Antoni
Puigbert Romagosa. Quina relació hi ha entre aquest mossèn i la Guerra del
francès (1808-1814) esdevinguda a Cervelló? I la pubilleta de can Pi,
biografiada per Pitarra? Va existir mai aquesta pubilleta? I si va existir, de
qui era filla i quan va néixer? Com neixen les indústries i els comerços de
Cervelló i qui en són els artífex? I qui eren els de cal Xandri o els Pau-Poch
o cal Capeta o cal Tomàs Forner, per citar alguns dels comerços més
característics de la població?
Tots aquests interrogants els podreu
desencallar en l’edició del llibre de Josep Llurba Rigol.
Personatges de Cervelló del segle XIX és un recull biogràfic de persones que en el seu dia van fer quelcom:
positiu o negatius per al poble de Cervelló.
Per tant, i pensant que el llibre pot
contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau
dir-vos que les vostres aportacions i suports seran ben agraciades.
Per donar-hi suport només necessiteu 30
segons i tres passes.
Entreu a:
A la banda dreta cliqueu a APORTACIÓ i
indiqueu l’aportació que hi voleu aportar.
dissabte, 24 de febrer del 2018
Nou llibre de Josep Llurba Rigol
"PERSONATGES DE CERVELLÓ DEL SEGLE XIX"
UNA MENA DE DICCIONARI BIOGRÀFIC DE PERSONATGES CONEGUTS O NO TANT DE LA HISTÒRIA CERVELLONINA DEL SEGLE XIX
És un llibre basat en la xerrada col·loqui que vaig fer el passat dia 26 de gener de 2018 a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Cervelló. Atès que algunes persones em van suggerir que fes un llibre sobre els continguts explicats, m’he decidit fer-lo, tot aprofitant el sistema de mecenatges que ens ofereix MECENIX.
Per tant, i pensant que el llibre pot contribuir a mantenir viva la història del nostre poble de Cervelló, em plau dir-vos que les vostres aportacions i suports seran ben agraciades.
Per donar-hi suport només necessites 30 segons i tres passes.
Entra a:
dissabte, 20 de gener del 2018
Xerrada col·loqui
Divendres, dia 26 de gener de 2018
a les 18.30h a la Biblioteca de Cervelló Xerrada sobre personatges de Cervelló del s.XIX
La xerrada, doncs, serà feta sobre una certa biografia d'aquestes persones que, a la seva manera, van deixar petjada. Alguns d'aquest personatges avui són coneguts, altres se'n sap ben poca cosa i fins i tot no se'n sap res. Per tant, es tracta de donar a conèixer persones que en el seu dia van traçar el camí del Cervelló d'avui.